Orgull social

Fins fa relativament pocs anys, ni tan sols teníem un terme que ho definís de manera concreta. Com és habitual, hem acabat assumint un anglicisme –potser per comoditat o per un costum mal entès de no creure que som capaços de crear neologismes en la nostra llengua– i ha fet fortuna el concepte ‘bullying’. 

Gent de totes les edats segur que podrien recordar algun tipus d’episodi de la seva etapa escolar que encaixaria perfectament dins aquest concepte. No teníem una paraula per definir-ho, però qui no ha conegut a alumnes que, sovint per no afrontar els seus propis complexos, assetjava als més dèbils de la classe. 

La sensació, però, és que malgrat que ens hem esforçat per construir una societat cada vegada més igualitària i menys violenta, les xifres vinculades a l’assetjament no remeten. De fet, l’estudi realitzat a Reus, dona uns resultats decebedors si el que volem és estar orgullós del nostre model social. 

Que prop del 20% dels alumnes declarin haver estat víctimes de ‘bullying’ l’últim any és terrible. Sobretot perquè es tracta d’una època que determina, sovint, com afronten el futur els adolescents. Ja ni tan sols pel risc de fracàs escolar, també pel risc d’afectacions a la salut mental i les seqüeles que poden mantenir-se al llarg dels anys.