Un nou Lleó

No ha calgut esperar gaires dies per saber el successor de Sant Pere, el bisbe de Roma. En tot just dos dies, a la tercera votació ja ha aparegut la ‘fumata blanca’ que anunciava que els 135 cardenals havien aconseguit el consens necessari per a designar el nou Papa. 

L’escollit ha estat un nord-americà, tot i que no precisament el que havia aparegut en les nombroses apostes prèvies. Robert Prevost és un Papa ‘jove’, perquè amb 69 anys, si no passa res extraordinari, tindrà un llarg papat. 

Això representa que allò que vulgui incorporar de visió personal a l’Església podrà implementar-ho perquè disposarà del temps, que en el cas de l’estructura catòlica, sempre juga amb uns tempus més allargassats dels que cal considerar normal. 

Des de Tarragona, l’arquebisbe Joan Planellas n’ha destacat l’antiretòrica i la seva senzillesa, «sense fer una revolució populista», la qual cosa, tenint en compte el context del país de procedència del nou Papa, no és poc important. 

També és significatiu l’elecció del nom, Lleó, perquè evoca al papa del mateix nom que a principis del segle XX va incidir, com explica Planellas, en la ‘Doctrina Social’ de l’església. Són precedents que defineixen un camí aperturista, però està per veure si finalment el seguirà el nou bisbe de Roma.