Excepcionalitat

La jornada d’ahir va ser del tot excepcional. Mai s’havia produït una apagada tan general del subministrament elèctric que afectés a tota la península Ibèrica, és a dir, milions de persones, és a dir, dos països al mateix temps. Abans del migdia la llum va desaparèixer de tot arreu. Literalment. Tan sols aquells establiments, pocs, equipats amb generadors i els serveis públics, com els hospitals, dotats amb equipaments d’emergència, van mantenir la seva activitat, tot i que reduïda. La desinformació, agreujada per la dificultat de comunicació provocada per la manca d’internet, va créixer com l’escuma i no va ser fins hores després que les autoritats van sortir a intentar donar una explicació. I no hi havia explicació. De fet, a hores d’ara, quan ja gairebé s’ha recuperat la normalitat, encara ningú ha pogut explicar per què sobtadament va caure completament el consum, fins a zero. El què va passar queda clar, el per què va passar, no. I això és preocupant. Afortunadament, el restabliment va ser prou ampli i prou ràpid per no haver de viure situacions dramàtiques, sobretot perquè la població va assumir-ho amb paciència. Si les autoritats no van respondre, almenys cal treure’n com a nota positiva la reacció popular.