Nous enemics

Els humans ho som, entre altres coses, per la consciència que tenim de nosaltres mateixos. Ens vantem de ser animals racionals, capaços d’inventar, de ‘filosofar’ o fins i tot som capaços de crear art. I sovint apel·lem als nostres instints més bàsics, més animals, per justificar, per exemple, una conducta agressiva. 

Però els animals no tenen necessitat de reafirmar-se identitàriament amb violència, ni d’expandir els seus territoris –si no és que algun factor, com els humans, els fa fora dels seus o els deixa sense aliments–. Els seus instints bàsics són de supervivència. 

En canvi, els humans, capaços com som que generar empatia, repartir amor... Som l’element més destructiu que hi ha sobre la superfície de la terra. I hem configurat el nostre models social després d’esclavitzar-nos i matar-nos en incomptables guerres. 

Encara ara comptem amb innumerables conflictes arreu, i tant se val si tenen origen religiós o territorial, el final sempre hi ha un factor econòmic vinculat a alguna de les grans potències mundials. 

Ara ens toca, en el nostre bàndol –sempre hi ha un bàndol– rearmar-nos. Després ja valorarem si realment tenim nous perills de què preocupar-nos. El pitjor és que l’estupidesa humana pot fer aparèixer nous enemics, i que siguin reals.