Rearmar-nos

Ara que Europa ha decidit emprendre el camí del rearmament militar o, la millora de la seva seguretat, si es vol utilitzar l’eufemisme que s’institucionalitzarà, no estarà de menys recordar que, fins ara, la Unió Europea si en alguna cosa es distingia és en els drets socials. Això no vol dir que no s’hagi de fer front a importants problemes que, els partits d’extrema dreta magnifiquen en favor dels seus interessos, com ara les polítiques migratòries. Però Europa encara ara, és un espai de garanties socials en el qual encara la persona està per davant de la competitivitat. I tant de bo no calgués que fos tan important preservar aquest espai d’empatia social institucional. Perquè com demostren dades com les que expliquem d’una ciutat mitjana, com Tarragona, encara provoquen una sensació molt amarga. El departament encarregat dels serveis socials va atendre, l’any passat, més de 13.500 persones. És a dir, el 10% d de la població de la ciutat ha necessitat ajuda pública per poder resoldre problemes vitals, com el de l’habitatge, la salut mental o la manca d’autonomia. Si ens he de rearmar, que sigui amb eines per millorar la nostra economia i, de retruc, la dels ciutadans que ho necessiten amb feines dignes i sous que permetin una subsistència també digna.