Protesta anecdòtica

Dignitat a les Vies ha anunciat protestes a diversos indrets de Catalunya el pròxim 22 de març. De fet, havia de ser una manifestació única –amb més capacitat d’aplegar gent i, en principi, més efectiva com a eina de pressió–, però la mateixa idiosincràsia del moviment ho ha impedit. Es tracta d’usuaris que segurament la seva única afinitat coincident és el desig de poder disposar d’una mobilitat normalitzada. 

Es tracta de ciutadans que han de passar-se hores dalt de trens per poder arribar als llocs de feina o als centres d’ensenyament. I que, segurament fa uns mesos, poc es pensaven que haurien de formar part, involuntàriament, d’un col·lectiu d’usuaris indignats però fermament disposats a reclamar els seus drets. Ahir diumenge va tenir lloc una reunió entre Generalitat, Renfe i Adif per intentar posar solucions al desgavell que les últimes setmanes pateix el servei. 

L’acord és per actuar més de pressa, de manera més eficient, més coordinada, avisar amb més temps i incorporar més efectius... De moment tenen fins al dia 22 per a demostrar que el que està signat entre les tres parts involucrades sobre el paper es pot traslladar a la realitat del servei. Tant de bo fossin capaços de convertir la protesta en una anècdota.