Un mirall de Tarragona
El club de vòlei Sant Pere i Sant Pau ha assolit una fita esportiva importantíssima. L’ascens a la màxima categoria estatal de voleibol, la Superlliga.
No es tracta d’una categoria estranya per l’entitat cooperativista, que ja va jugar-hi fa menys d’una dècada, però això no treu ni una mica de valor a la gesta que han aconseguit de la mà d’Alfonso Periáñez, el president que també ha estat el que en el seu moment va encendre la flama d’aquesta disciplina esportiva al barri.
Aquest és un dels factors diferencials del club. Mai no han deixat de ser una entitat de barri. Això, que de vegades pot utilitzar-se com un argument menystenidor, és una de les claus del seu èxit.
L’equip sempre ha estat conscient que per obtenir el que per a altres entitats –més ‘representatives’– ja els venia garantit d’entrada, ells havien de fer un esforç suplementari. Ara s’han convertit en la màxima representació tarragonina a un esport professional a escala estatal.
Clar que es tracta de voleibol, que no disposa del seguiment mediàtic del bàsquet o, està clar, el futbol. Però amb l’ascens, tothom els farà més cas i allò que va començar com una activitat escolar, si saben gestionar-ho, pot mantenir-se com un mirall d’una Tarragona que ha d’aprendre a créixer aprofitant tot el seu potencial humà, malgrat les mancances materials que hi puguin haver.