Sant Ambròs, mestre de la pregària
Hem arribat al segon diumenge d’Advent. Permeteu-me, però, que recordi també la figura de sant Ambròs de Milà, que té la memòria litúrgica el 7 de desembre. No hi ha dubte que és un dels grans Pares de l’Església i un excel·lent guia espiritual que condueix vers una trobada viva amb el Crist.
Essent encara jove, després de la mort del seu pare, la mare el va dur a Roma per assegurar-li una educació retòrica i jurídica. Pel seu alt nivell cultural, va ser nomenat prefecte de les províncies de Ligúria i Emília, amb seu a Milà, on les lluites entre cristians ortodoxos i arrians eren contundents. La seva determinació per restablir la pau i la comunió va ser tan forta, que, malgrat trobar-se encara en el catecumenat cristià, va merèixer ser aclamat pel poble bisbe de Milà.
¿Què li faltava a aquest home culte i educat per a portar endavant la nova tasca? Ell mateix va entendre de seguida que li mancava l’escolta íntima i pregona de les Sagrades Escriptures, deixar-se treballar i formar per elles. I s’hi va entregar en cos i ànima. El seu bagatge intel·lectual i la seva set de Déu esdevingueren eines imprescindibles. En les seves homilies i himnes —encara avui presents en la litúrgia— percebem un home que no sols medita la Paraula, sinó que la deixa ressonar en el cor, fins convertir-la en diàleg amb Déu. Aquest mètode arribà a guiar tota la seva predicació i els seus escrits, que sorgeixen precisament de l’escolta orant de la Paraula de Déu. A tall d’exemple, en una de les seves catequesis mostra admirablement com aplicava l’Antic Testament a la vida cristiana: «Quan llegíem les històries dels Patriarques i les màximes dels Proverbis, tractàvem cada dia de moral, per tal que vosaltres, formats i instruïts per ells, us acostumeu a […] seguir el camí de l’obediència als preceptes divins» (Els misteris, 1,1). Llegir, escoltar, deixar-se penetrar per la Paraula, per tal que s’entauli un diàleg entre Déu i l’home, perquè «a ell parlem quan preguem, i a ell escoltem quan llegim les paraules divines» (Oficis dels ministres, I, 20, 88).
Com tots sabem, sant Agustí fou un dels seus deixebles, amb ell va aprendre a creure, viure i predicar en conformitat amb el missatge diví revelat en l’Escriptura. Per això, encara avui recordem les paraules del sant d’Hipona, recollides en la Constitució sobre la Paraula de Déu, Dei Verbum, del Concili Vaticà II: «Cal, per tant, que tots els clergues, sobretot els sacerdots de Crist i tots els qui, com els diaques o els catequistes, es dediquen legítimament al ministeri de la Paraula, es llancin a conèixer les Escriptures, mitjançant una lectura espiritual assídua i un estudi diligent, per tal que cap d’ells no esdevingui “predicador buit i superficial de la paraula de Déu, com qui no l’escolta en el seu interior”» (DV 25, citant Sermo 179).
Aquest estil espiritual ens parla especialment durant l’Advent. Temps d’espera i de vigilància, l’Advent ens convida a fer el que Ambròs i Agustí van aprendre: retornar al silenci, meditar l’Escriptura i deixar que la Paraula desperti la set de Crist.