La família com a subjecte eclesial
Benvolgudes i benvolguts, «la família és un subjecte eclesial que cal reevangelitzar». Són paraules de la Dra. Gabriella Gambino, laica, mare de cinc fills, doctora en bioètica i sotssecretària del Dicasteri per als laics, la família i la vida de la Santa Seu (Ecclesia, febrer 2025). I afegia: «La mirada de l’Església i dels pastors sobre la família ha de canviar.»
La família és un sistema de relacions molt estretes i ineludibles, i mentre continuem evangelitzant les persones com individus, obviant que són subjectes familiars amb vincles antropològics molt forts, seguirem fent un treball parcial i relatiu. Un jove no és tan sols un jove que cal etiquetar i implicar en la pastoral juvenil. És un noi o una noia que creix en una família i que viuria amb més equilibri si pogués compartir amb la seva família el que la parròquia o la comunitat eclesial li transmet, i que desitjaria poder veure els seus pares units i asserenats.
Hi ha famílies, que encara avui s’anomenen cristianes, que no saben fer presents en les seves relacions i en la seva vida quotidiana aquells «companys de viatge» del cristià, com afirmava el papa Francesc, és a dir, la pregària diària, els sagraments, el dejuni i la caritat. Molts nens i nenes que avui encara accedeixen a la primera comunió, viuen en famílies en què els pares no estan casats, on no es resa mai ni es va a missa els diumenges. Són aquests mateixos pares els qui troben excessiu el temps de catequesi proposat per la parròquia i cerquen la llei de mínims per a despenjar-se del projecte cristià. La transmissió de la fe no preocupa o interessa la majoria de pares moderns. En canvi, en les famílies en les quals la fe és un factor educatiu central, fins i tot el testimoni dels pares per si mateix pot ser determinant en la transmissió de la fe als fills.
No es pot obviar que la fe es transmet en la família, la relació amb Déu s’aprèn abans de tot, a través dels pares. Si tantes famílies viuen com si Déu no existís, sense sagraments, sense saber transmetre els fonaments de la fe i d’una vida viscuda amb Crist, ¿com poden saber els seus fills que són cridats per Déu a una vocació? ¿Com poden desitjar la gràcia del sagrament del matrimoni si no tenen davant dels seus ulls l’experiència d’un matrimoni cristià? Ni tan sols poden saber que existeix aquesta gràcia, ni comprendre la diferència entre una mera convivència i compartir un projecte d’amor familiar construït sobre la roca d’un sagrament. El mateix passa amb els altres valors humans i cristians.
Urgeix, per tant, que tot projecte evangelitzador, de primer anunci, de catecumenat, de catequesi…, compti a donar suport i acompanyar la família en les seves múltiples i variades situacions.