Ser catequista

Benvolgudes i benvolguts, en ple estiu vull proposar-vos avui la important tasca de fer de catequista en el si de les nostres parròquies i comunitats. De forma paral·lela al calendari escolar, durant aquest temps d’estiu no tenen lloc les trobades o sessions de catequesi. És un bon moment per a plantejar-nos la possibilitat de ser catequistes i preparar-nos-hi adequadament quan comenci el nou curs.

El papa Francesc, en un Congrés Internacional de Catequesi que es va fer a Roma (10 de setembre de 2022), dirigint-se a tots els catequistes els deia: «Si us plau, no us canseu mai de ser catequistes. No de “fer classe” de catequesi. La catequesi no pot ser com una hora de classe, sinó que és una experiència viva de la fe que cadascun de nosaltres sent el desig de transmetre a les noves generacions.» 

Certament que hem de trobar les millors modalitats per tal que la comunicació de la fe sigui adequada a l’edat i a la preparació de les persones que ens escolten. En aquest sentit, a la vigília de Pentecosta, en una trobada de catequesi de l’Alt Camp tinguda a Valls, em va admirar la iniciativa i l’extraordinari treball pedagògic dels catequistes. 

Però, sobretot, esdevé decisiva la trobada personal que té el catequista amb cada un dels nois i noies. Tan sols la trobada interpersonal obre el cor per a rebre el primer anunci i el desig de créixer en la vida cristiana amb el dinamisme propi que la catequesi permet posar en pràctica. En el Congrés esmentat, el papa Francesc recordava els catequistes que el van preparar per a la primera comunió. 

Hi havia una monja ja gran, de nom Dolores, que dirigia el grup de catequistes: a vegades, ensenyava ella, a vegades altres dues bones dones que curiosament, ambdues s’anomenaven Alícia. I aquesta monja, amb les altres dues dones —afirmava el Papa— «van posar els fonaments de la meva vida cristiana». 

I, afegeix: «Això va marcar la meva vida; ho he recordat sempre.» I acaba dient: «M’he permès parlar d’això per a donar testimoni que, quan hi ha un bon catequista deixa petjada; no sols la petjada del que se sembra, sinó la petjada de la persona que ha sembrat.»

A l’hora de fer catequesi, el més important és saber parlar d’allò que un viu. Fer catequesi imposa revisar la nostra vida a la llum de l’Evangeli. Preparar la trobada amb els infants o els joves et fa catequitzar primer a tu mateix. D’altra banda, la tasca del catequista no és una feina individual sinó que hom treballa en equip. 

Les trobades amb els catequistes, si es fan com cal, no són només per a preparar les lliçons sinó que constitueixen un moment en què aprens a compartir la fe amb els altres, des dels problemes directament relacionats amb la catequesi fins a altres qüestions de la vida de cada dia.

Preguem perquè a la nostra diòcesi tinguem bons catequistes. Si no en som, plantegem-nos la possibilitat de ser-ne i, al mateix temps, donem gràcies pel treball abnegat dels qui ja exerceixen aquest ministeri.