Montserrat, escola d’esperança
Benvolgudes i benvolguts, aquest diumenge segon de Pasqua coincideix amb la diada de la Mare de Déu de Montserrat i enguany també amb la coincidència del mil·lenari del seu Monestir.
Des de la seva fundació, ara fa mil anys, el Monestir de Montserrat ha estat sempre un lloc de pregària, de pelegrinatge i d’esperança. Que el seu fundador fos l’abat de Ripoll i Cuixà i bisbe de Vic, Oliba, un dels promotors de la pau més importants que hi hagué a l’Edat Mitjana, ha marcat profundament el monestir al llarg de la seva història. Durant mil anys, Montserrat ha volgut ser un lloc d’acollida i de pregària, un lloc d’escolta, de comprensió i de pau. Així, la petjada del seu fundador potenciava el carisma que els monjos benedictins han procurat viure des dels inicis de la Regla de sant Benet.
L’any 1964, el papa sant Pau VI resumí la vida monàstica benedictina quan va proclamar sant Benet patró d’Europa, destacant tres símbols del seu llegat: la creu, el llibre i l’arada. Aquests símbols representen la fe, la cultura i el progrés social. En el Monestir de Montserrat aquests valors han estat presents durant segles, amb els monjos treballant-los per a difondre’ls més enllà de les parets del cenobi.
Montserrat ha estat un lloc arrelat a la terra catalana, però obert al món, mantenint un compromís amb la fe, la cultura del país i el progrés social. Per mitjà de la seva editorial, ha potenciat l’ús de la llengua catalana, facilitant la cultura, el debat i l’accés als principals escrits i documents eclesials en la nostra llengua vernacla.
«Prega, llegeix, treballa, regeix-te a tu mateix en comunitat»: Aquest és el lema proposat per Montserrat amb motiu de la celebració del seu mil·lenari. Es tracta, certament, d’un lema molt monàstic, però que a la vegada es pot aplicar, i de fet hem de fer-ho, a tots els membres del poble sant de Déu.
Montserrat és una comunitat monàstica, però també és una comunitat més gran, formada sobretot per les diòcesis amb seu a Catalunya que tenen la Moreneta com a patrona. I aquesta gran comunitat ens ensenya que, conjuntament, podem caminar cap al futur sense por, amb força, amb esperança. En la celebració d’aquest mil·lenari ens hem de proposar, a més, seguir l’exemple de la voluntat pacificadora que caracteritzà l’abat i bisbe Oliba, i la seva estimació als valors benedictins que va promoure: la pregària, el treball, la lectura, la maduresa personal i la vida en comunitat. Són mil anys de vida monàstica ininterrompuda que, principalment, han permès transmetre i compartir els valors evangèlics. Recordem que hem de ser homes i dones d’esperança i que, en el fons, és l’esperança el que podem aportar enmig del nostre món.