‘EMPRESARIS i empresaris’

En la situació vigent, on la confusió és un fet consolidat, i on sembla que tot val per guanyar un debat públic de contingut fonamentalment polític, seria bo, de tant en tant, meditar del que parlen i sobretot analitzar les essències de fons del que suposen determinats ‘discursos’, que l’únic que volen és sobreviure al moment, oblidant-se, intencionadament, del que pot passar en el demà més proper.

És evident que la successió descontrolada de temes en discussió, repetidament no som conscients que molts d’ells comportés conseqüències que afecten directament la nostra situació personal, malgrat que puguin passar desapercebuts, en funció del ‘tsunami de titulars’, en els que la nostra societat està assentada des de fa molts mesos.

Entenc que pot ser legítim vendre ‘anuncis o posicionaments particulars’, una altra cosa és si això es converteix en una fórmula de fer, on tot és relatiu, i el que pot ser més greu, passar desapercebut sobre la base d’interessos foscos que l’únic que volen és la seva viabilitat, al cost que faci falta.

Un tema emblemàtic que esmento, és la diferenciació social entre treballadors i empresaris, on uns són els bons i els altres culpables d’entrada, en un exercici de demagògia teledirigida per part de determinades opcions de poder.

Entenc que el que dic no es pot tancar en una síntesi de ‘bons i dolents’, especialment quan la singularitat d’uns i altres és polièdrica i difícil de definir si entren en el fons del tema; deixant de costat als que són ‘EMPRESARIS’, en majúscules, que ja tenen els seus defensors, existeixen milers de petits empresaris i autònoms que no tenen res a veure amb el que es parla.

Em sap molt greu que, quan convé, tots són empresaris en negatiu i quan interessa es fa la diferència respecte als petits emprenedors, però el tema queda limitat al pur debat polític, ja que si baixem a la realitat, el que podem veure és una ‘persecució sense límits’ cap aquells que tiren endavant propostes, jugant-s’hi el seu patrimoni personal, la seva família i el seu futur, davant Administracions que no són conscients que la seva viabilitat, com tal, passa per aquells ‘petits empresaris’ que garanteixen milions de llocs de treball i ingressos fiscals sense límits.

Si anem al fons de què esmento, no podem oblidar que la ‘feina dels autònoms’ és la fórmula de creació de llocs de treball més important del país, però és que a més, si busquem dades referencials, podrem veure que moltes empreses noves tenen un sol treballador, per tant, estem parlant de quelcom fonamental, pel futur de la nostra economia i la viabilitat de moltes famílies, però és que la cosa encara és més emblemàtica, ja que són aquestes persones les que fan que la supervivència de determinades tasques econòmiques encara siguin viables i no es trobin en mans de grans corporacions de les quals no coneixem res.

Per tant, no sé a què s’espera per donar una viabilitat vital a tots aquests emprenedors que des del seu projecte empresarial són pilars essencials de la nostra economia productora, en conseqüència, seria fonamental començar a dissenyar models laborals adequats, plataformes fiscals viables i, sobretot, sortides efectives per curar les coses que no van bé, sense veure’s perjudicats sine die en la seva proposta personal; la seva sostenibilitat no es pot limitar a ‘bons discursos’ i ajudes compromeses però en moltes ocasions impossibles de conquerir.

És una realitat que, en moltes ocasions, el que succeeix, en l’àmbit polític, no ens deixa veure altres evidències també necessàries, i el que és més greu, ens posa a tots en el mateix cistell, a l’hora de parlar de sectors industrials, confonent l’especial situació de tots els implicats. Tot pot justificar-se en funció de ‘paraules i més paraules’, però sense constitució de fets que arribin a la gent.

En definitiva, és certa l’existència d’EMPRESARIS en majúscules i empresaris en minúscules i, per tant, la distinció dels mateixos hauria de ser fonamental a l’hora de dissenyar ajudes, però també legislacions adients, no fer-ho posa en perill greu a una gran part de la nostra societat, farta de propostes que no s’han d’implementar, topant amb una burocràcia a la qual és molt difícil afrontar des de la manca de comprensió cap a aquells que continuen sent els més dèbils del nostre model econòmic.