L'Àrea Metropolitana, està morta, viva?

Com es troba actualment la situació de l’àrea metropolitana tarraconense? Està morta?

El rector de la Universitat Rovira i Virgili (2006-2014) Francesc Xavier Grau, va ser l’impulsor de la Regió del Coneixement/RdC, ara ja fa deu anys, creu que encara continua ser ne4cessari i veu factible recuperar el consens. En política de desenvolupament regional cal passar de la bona voluntats a l’obligació. També és cert que a l’hora de repartir fons europeus, Brussel·les, no té en compta Tarragona, sinó Catalunya. És Barcelona qui acaba decidint a què es destinen aquests recursos. Tot plegat ens porta a vicis com són el victimisme i el paternalisme. La RdC va començar a caminar amb el seu successor Josep Anton Ferré, es va crear la càtedra Universitat, la RdC a la tardor passada es va reactivar sota la direcció de l’enginyer Jordi Duch, També a la Diputació es va crear la àrea de treball i gestió, Projectes i RdC. Tot plegat va topar amb el calendari electoral tant al món universitari com la Parlament, va jugar en contra i el projecte va quedar arraconat.

Al desembre va haver una jornada al Hotel Olympus Palace de Salou per abordar els principals desafiaments i projectes del Camp de Tarragona junt agents polítics i econòmics del territori. Viñuales i Guaira busquen més els consens que les discrepàncies. Les claus del projecte de l’Àrea Metropolitana son: Depèn de tots, es té que donar seguretat a les empreses que inverteixen aquí, l’àmbit públic i privat deuen col·laborar, té que estar al servei de tot el territori.

El catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la URV, Agustí Segarra, manifesta que el nostre repte és recuperar inversió de qualitat per guanyar en eficiència. A més diu que «El Camp de Tarragona és un dels àmbits catalans que té potencial de generar valor afegit més important i s’ha de posar en valor el que tenim aquí: la qualitat de vida i la mobilitat futura. No s’ha de fer d’aquest territori una competència depredadora entre diferents municipis, sinó planificar en gran. Si les borses cotitzessin amb aquests paràmetres aquest territori estaria molt amunt. Hem d’imaginar el futur del nostre territori d’aquí 30 o 40 anys». Exacte, quin paper jugarem amb les forces de l’envelliment, de la sostenibilitat, de les noves tecnologies i digitalització, del canvi climàtic, ... Hem de jugar estratègicament perquè vingui un talent, diguem que es forma aquí, i que se’n va fóra.

El Camp de Tarragona es troba en una etapa de transformació i creixement que té que consolidar la seva posició com motor econòmic i social de tota la regió. El Corredor del Mediterrani, l’Aeroport de Reus, el Port de Tarragona, la URV, la forta tradició industrial i turística ens fa potents i som un territori fabulós, un diamant en brut. El factor humà està en mans dels alcaldes que manifesten que ara si, aquesta dècada va a se decisiva.

A vegades salta la desconfiança entre PSC, ERC i Junts. Es tracta de passar de les idees a la pràctica i això necessita d’acords de profunditat i de cessions, sempre amb la generositat dels protagonistes. Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Vila-seca, Valls, Constantí i la Canonja són els vuit municipis en una primera fase. Després es poden afegir 12 municipis més, situats al nord-est en una segona fase.

Hi ha qui deia que quan es passi de les paraules als fets, serà difícil evitar tensions i rivalitats. Els lideratges compartits són un oxímoron, però els lideratges diversos no. No es tenim que emmirallar amb l’àrea metropolitana de Barcelona, no. Hores d’ara, les incògnites sobre el seu funcionament, gestió, governança i finançament son temes a resoldre. La pregunta que en fems molts ciutadans és l’àrea metropolitana, està morta? viva?