Nou ordre mundial

Massa vegades passa que, decisions globals, passen sense transcendència als mitjans de comunicació, on s'aposta, cada cop més, per parlar de manera general de determinats temes, potenciant el debat local i l'anècdota com proposta informativa més dirigida a la intranscendència i a l'oci.

Darrerament, s'ha produït la reunió del que es coneix com a grup de països BRICS, Xina, Rússia, Brasil, Índia, Sud-àfrica, que pràcticament no han tingut transcendència mediàtica com la que es mereixeria, és a dir, si presentem a la gent que és aquesta referència, pocs podrien donar-nos uns mínims d'opinió al respecte.

Malauradament, aquest marc de «creixement oblidat», té més transcendència de la que puguem sospitar pel nostre present i futur, amb connotacions que ens afectaran en el nostre dia a dia, i en el que coneixem com a «model de vida» que ben aviat ja no gaudirà d'un entorn de pau, sinó que haurà d'escoltar també a les reivindicacions d'una sèrie de països que el que volen és semblar-se a nosaltres i que, per tant, algun cost tindrem.

Ja algú parla de «nou ordre econòmic», quan resulta que països com Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica, prenen acords en conjunt i volen marcar l'economia global en el seu propi benefici com opció alternativa al model vigent.

La darrera reunió del que es coneix com a BRICS, ja no és un cant de sirenes, sinó que el que vol és fer una «declaració d'intencions econòmiques», a tots els efectes; és a dir, el grup referit, amb implicacions properes, no es vol quedar en una reunió puntual, sinó que «vol començar a influir» al preu que faci falta.

El bloc que constitueixen els BRICS, realment el que vol és establir les bases d'un nou ordre econòmic, i això implicarà tenir veu en els punts de decisió global, de manera pactada o en un repte de poder, cada cop més evident, és a dir, no es quedaran en reivindicacions puntuals, sinó que buscaran conquerir, també, espais de poder global. Tor el que esmento està lligat a un concepte com és el de la «geopolítica», i les seves variables que exigiran canvis profunds en el model vigent.

No oblidem que els països constituents dels BRICS són referència emblemàtica a escala poblacional, però també de disposició d'energies vitals i recursos naturals, i per tant el seu pes és inapel·lable.

Podem continuar per la via d'oblidar la situació o dedicar-nos a debatre els assumptes interns, però crec que arribarà el moment en què tot això es condicionarà i els efectes de la «desitjada equitat comercial», entre els Estats més avançats i els del tercer món, cada cop més agrupats i conscients de la seva situació, serà una realitat amb efectes directes sobre el nostre propi Estat de Benestar com l'entenem encara avui.

És evident que existeix un conglomerat de variables a tenir en compte, com l'homologació dels drets dels treballadors, en l'àmbit global, o assumir models autoritaris, sense cap retret, però la realitat de l'evidència ens col·locarà en un «nou marc», on, ben segur, el que tenim garantit és que «l'ordre canviarà» amb costos directes pels qui, encara avui, tenen més de manera absoluta, nosaltres.