Domènech i Montaner, polític també

Vull recordar una vegada més que el 2023 és l'Any Domènech i Montaner, perquè fa cents anys del seu òbit. En dos congressos modernistes que he assistit, el primer monogràficament dedicat a l'arquitecte barcelonès, amb quatre jornades, dues a Barcelona i les altres dues a Reus i a Canet la Ruta Europea del Modernisme, és a dir: Ajuntament de Barcelona, Universitat de Barcelona i Sant Pau, Recinte modernista. Doncs bé, tots els ponents historiadors per activa i per passiva, ens recordaven el perfil polític de l'arquitecte Domènech.

Domènech s'inicià amb vint anys participant en la fundació de la Jove Catalunya i del Centre Català, grup del qual se separà el 1887. Ingressà a la Lliga de Catalunya, de la qual fou president el 1888, i el 1891 fundà la Unió Catalanista, partit del qual l'any 1892 fou el primer president, amb Enric Prat de la Riba com a secretari. Aquell mateix any presidí l'assemblea que va redactar les Bases de Manresa, document que posava els fonaments per a la devolució de les constitucions catalanes, on va coincidir amb el reusenc Pau Font de Rubinat, que va ser el promotor de l'Institut Pere Mata i l'alcalde, 1899-1901. L'any 1898 s'incorporà al Centre Nacional Català que, el 25 d'abril de 1901, en fusionar-se amb la Unió Regionalista es constituí en la Lliga Regionalista, que estava formada per sectors de la burgesia i defensava una Catalunya lliure, forta i autònoma.

El compromís de Domènech amb la defensa de la identitat del país el decidí a presentar-se a les eleccions legislatives del 19 de maig de 1901 amb la peculiar candidatura dels «quatre presidents». Es separà de la Lliga Regionalista i fundà el setmanari El Poble Català entorn del qual s'organitzà Esquerra Catalana. Socialment conservador, acabà dedicant-se a la investigació arqueològica i a la història. La seva actuació política i la tasca d'investigador el portaren tres vegades a la presidència de l'Ateneu Barcelonès (1898, 1911 i 1913). Fou membre de l'ara denominada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1901) i ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres (1921).

Al Centre de Lectura de Reus hi ha l'exposició Domènech i Montaner, catalanisme i país. La vertebració de la Catalunya moderna, comissariada per l'historiador Carles Sáiz, director del Centre d'Estudis Domènech i Montaner/CEDIM de Canet de Mar. Tot plegat, ara que acabem de viure les eleccions generals del 23-J, amb l'enfrontament dels partits independentistes i els constitucionalistes, amb les reivindicacions d'ERC, Junts, PDECat, la CUP, defensant Catalunya a topall davant d'Espanya, em semblen calcades a les que va viure l'ínclit i polièdric arquitecte a principis del segle XX. El context, òbviament, era un altre. L'actitud ara és la mateixa? Serà sempre la mateixa? D'acord amb el resultat del 23-J si a hores d'ara tinguéssim in pectore ja un govern PP i Vox estaríem en un «embolica que fa fort». Però la realitat, l'esperança de conviure amb respecte, tolerància i llibertat d'expressió està oberta.