Diari Més

Creat:

Actualitzat:

No és suficient. Els pantans «orientals» de Catalunya, els que no aboquen a l'Ebre, van baixar lleugerament del 25% de les reserves a finals d'abril. Estàvem en caiguda lliure amb milers d'arbres afectats amb malures i inicis d'assecament per culpa d'una calor rècord. El miracle va començar el 2 darrers dies d'abril amb una ploguda a moltes comarques. El maig no es va aturar, tot i que amb molta irregularitat i el mes de juny ha anat per molt bon camí tot i que està havent-hi algunes excepcions, ja que el règim de pluges no ha estat general sinó irregular.

A la zona occidental, els rius que tributen a l'Ebre, partien d'unes reserves als seus pantans que van baixar fins al 32%. L'Ebre mateix amb un cabal, en tombar el 15 de juny, nefast. Fins i tot amb risc de reduir potencia els dos reactors de la nuclear d'Ascó.

Ens trobem a dimecres 14 de juny quan redacto l'article i hem passat del 25% a superar el 28% els pantans de les conques internes. Els pantans de l'Ebre han passat del 32% al 37,5%.

Hi ha dos pantans que destaquen. Oliana (de mida modesta amb uns 80 hm³ de capacitat) a la conca del Segre. Passa del 55% al 71%. El sistema del Segre, és a dir, el gegant de Rialb amb 400 hm³+Oliana, sumen 18 hm³. Sau, a la conca del Ter, amb 150 hm³ de capacitat passa del 6,5% al 28%. Susqueda, però perd i passa del 34 al 32%. El total, però del sistema és positiu amb 14 hm³ de saldo.

Això és sens dubte una batalla de les importants guanyada a les portes de l'estiu. Ara bé, no està guanyada la guerra de la sequera. Hi ha qui ja ha perdut batalles amb arbres tocats o conreus morts o collites no comercialitzables.

Avui dia, hi ha racons com l'Alt Penedès, Alt Empordà o punts del nord del Segrià amb uns dèficits bestials. Molts pous i aigües freàtiques són secs o amb nivells baixíssims.

Tenim aigua de boca, amb alguna excepció, garantida fins finals de setembre. Recordem que a finals d'abril la teníem fins a mitjans o finals d'agost.

Hem salvat molts arbres. Hem hidratat molts boscos. Hem xopat alguna conca com la del Ter.

Les prediccions per juliol i sobretot agost amb setembre inclòs donen precipitacions superiors a les habituals a Catalunya. Si bé amb calor per sobre de la normal. Si tenim en compte que l'estiu, a les capçaleres dels rius pirinencs la pluviometria és molt favorable estadísticament en les mitjanes històriques, podríem abordar bé la disponibilitat d'aigua de boca. Evidentment no tot passa pels rius pirinencs. Els rius, rieres, boscos, pous, conreus i d'altres elements de la geografia catalana necessiten molta més aigua que intenti compensar els dos anys i mig de dèficit pluviomètric molt general i extraordinàriament marcat.

tracking