Vila-seca i el seu celler noucentista

Els tècnics sempre diem que una finca urbana sense ús, envelleix, es deteriora, el seu valor baixa considerablement i amb el pas del temps, pot arribar a un estat de ruïna total. Per tant, hem d'aplaudir quan es produeixen iniciatives privades o públiques que valorin el patrimoni per gaudi de la ciutadania. El passat divendres es va realitzar un esdeveniment per primera vegada a casa nostra en un marc impensable temps enrere. Al segle XX, concretament en 1901, es creà la Cooperativa Agrícola, que en 1918 construí un celler noucentista obra de l'arquitecte Pere Domènech i Roura, fill de Lluís Domènech i Montaner. Durant 66 anys aquest celler cooperativista va ser utilitzat pels agricultors locals que n'eren socis. Al final de la Guerra Civil Espanyola les tropes del general Franco van entrar a Vila-seca el dia 15 de gener de 1939, iniciant-se la difícil època de la postguerra. Fins a mitjans del segle XX, Vila-seca fou una vil·la rural, amb petites indústries agroalimentàries, amb productes provinents de la vinya, els garrofers, les oliveres i els avellaners. També hi havia hortalisses i arbres fruitals. A Catalunya, a partir de la dècada dels cinquanta i seixanta s'inicia de nou l'expansió industrial. Així mateix, l'apertura del règim polític cap a l'exterior, afavoreix l'arribada d'un nou fenomen, el turisme.

Els anys 50 i 60, Vila-seca passa de ser una població lligada a l'agricultura, a un nou model econòmic amb un dens teixit industrial químic, que amb Tarragona, la Canonja i el sud de Reus, amb més de cinc-centes hectàrees, conviuen amb el desenvolupament turístic de la costa, la Costa Daurada: La Pineda, Cap de Salou, Salou i Cambrils. El creixement urbanístic és inqüestionable. Es van crear els barris de la Plana (1952), Miramar i els anys 70 i 80 els de La Formiga i El Colomí. Amb la democràcia i la recuperació de la Generalitat, el president Josep Tarradellas, signa un decret el 17 d'abril de 1979 i tenim el municipi de Vila-seca i Salou. L'any 1989 per sentència del Tribunal Suprem d'Espanya, Salou obté el dret de segregar-se del municipi esmentat. A partir de llavors les dues ciutats creixent amb dinamisme i una modernització extraordinària, compartint el Centre Recreatiu i Turístic/Port Aventura, de 823 hectàrees.

Però, ara vull parlar, en primer lloc, del patrimoni arquitectònic vila-secà, que consta bàsicament de sis torres, dels segles XVI-XVII: del Delme, de les Tuies del Café (del XIII-XV), de l'Abadia, d'en Dolça, de Virgili i la quadrada del Mas de Ramon i del Portal de Sant Antoni, tots aquests són Béns Culturals d'Interès Nacional/BCIN. A més, hi ha el Castell dels comtes de Sicart i el Celler Cooperatiu. D'aquest edifici és del que ara vull escriure. Obra de l'any 1919 aixecada en uns terrens adquirits dos anys abans al comte de Sicart. És un edifici noucentista projectat per l'arquitecte Pere Domènech i Roura, que va rebre l'encàrrec l'any 1917. És de grans dimensions, amb tres naus de planta rectangular, fetes amb paredat comú i carreus a les cantoneres, amb pedra de les Garrigues i de sauló. La nau central de 600 metres quadrats A la façana principal s'obre una gran arcada de mig punt que dona llum a tot el conjunt. També hi ha dues pilastres en fals escaire coronades amb dues esferes pètries. L'estructura és a base de pilars i arcs que sostenen la coberta són de maó, però necessiten ajut de tirants metàl·lics. Les cornises estan decorades amb dentellons. L'obra de rehabilitació i transformació d'aquest edifici ha representat una inversió de vuit milions d'euros, cofinançats el 50% pel fons europeus FEDER i l'altra meitat per l'Ajuntament. El despatx d'arquitectura Espinet/Ubach és qui guanya el concurs públic per executar el projecte perquè el Celler pugui acollir des d'obres de teatre, a projeccions de cinema, conferències, concerts, exposicions, presentacions... i sopars? Doncs sí. Sopars també, ja s'ha fet el primer. El passat divendres el meu Col·legi professional, el d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació, el COAATT, va celebrar la trobada de germanor, que els anys pandèmics 2020 i 2021 no es van poder celebrar i van significar a més, un reconeixement als que vam celebrar (jo entre ells) els tres darrers anys els 50 i els 25 anys de professió, 24 i 29 companys, respectivament. També es va donar la benvinguda als 14 nous col·legiats. Tots vam gaudir d'aquest equipament social i cultural, que compta amb un museu interactiu i espais polivalents que acolliran programació cultural, social i educativa, pensada per a tota mena de ciutadans. El museu és un espai on la tradició i la tecnologia s'uneixen amb l'objectiu de divulgar el valor de l'edifici, la pràctica de la viticultura a la zona en els últims cent anys i la història, l'esforç i l'entusiasme dels seus protagonistes,

L'arquitecte Espinet va manifestar que «La clau és que l'edifici s'utilitzi molt, que no sigui un equipament per obrir de pasqua a rams, sinó que estigui molt obert, acollint molts actes i de qualsevol format ... I farem servir noves tecnologies, un espectacle de màping i experiències de realitat virtual». Es va enderrocar la paret nord, atorgant la singularitat i la nova personalitat a l'antic celler, on s'ubica l'escenari amb un nou edifici de vidre, que permet l'entrada de llum natural a tota la sala, Berta Grau, l'arquitecte cap del projecte va dir que «aquesta nova edificació contindrà els vestuaris i els espais de càrrega i descàrrega pels espectacles i actes programats i un soterrani on s'ubicaran les instal·lacions».

En resum, aquest edifici centenari amb una tradició agrícola, ara s'ha convertit amb una nova catedral de la cultura, que té un aforament total de 517 persones assegudes, que poden arribar a ser 945 amb la sala lliure i sense obstacles. Al costat del també restaurat Castell del comte de Sicart, tenim actualment a Vila-seca un pol cultural de primera línia al Camp de Tarragona. Ara ens toca visitar les corresponents i gaudir-les.