He sentit una d'aquelles converses de veïna a veïna, de 120 decibels de pressió sonora i un 9 en l'escala de Richter. «Louuurdeees! Has sentit això que han trobat una porta a Mart?». La Lourdes sembla la Belén Esteban, tot i que no diu allò de «Andreíta, cómete el pollo» perquè l'Andreíta ja s'ha menjat tota la granja d'Ous Roig. Malgrat que sembli que només li haurien d'agradar els toros, els leggins i el gaspatxo, la Lourdes és capaç de criticar Hawking perquè no té en compte la corba diferenciable respecte a l'escala de la massa en repòs dins les partícules. De seguida ha marxat: «vaig a mirar el gugle». «Aaahhh!» S'ha sentit un crit. M'he espantat per si havien començat a arribar els programes electorals, però no. Despentinada, amb els ulls com si hagués vist d'oferta les ulleres de sol de Franco a una parada de Bonavista, ha exclamat: «Nenaaa! Què és veritat! Que existeixen els marcians!». La Raquel, l'altra veïna, ha sortit a la finestra i m'ha cridat: «Moi, què passa tant de xivarri?». «La Lourdes, que ha descobert que els marcians existeixen perquè han trobat una porta a Mart i no és ni un basar Xinès ni una oficina de CaixaBank.» «Bah! Això són els del CNI, segur», ha dit abans d'esvair-se.
M'ha picat la curiositat pel Curiosity i la famosa foto. Efectivament, els mitjans estan ple de notícies que diuen que a Mart hi ha una porta que sembla excavada a la roca per humans. He demanat a la NASA la foto en alta definició. M'hi ha semblat veure un braç que podria ser del Pinedo i he pensat que allò deu ser dels romans. Els estudiosos diuen que hi ha elements que indiquen que podria ser un ajuntament. Es basen en el fet que hi ha una atmosfera irrespirable, que la temperatura és molt alta, però, sobretot, perquè a dins hi ha molts «forats negres».