He intentat trobar algun mafiós en els 400 quilòmetres que separen Trapani de Taormina, a Sicília. Mira! M'hauria fet il·lusió veure algun paio amb bigoti i una Star 9 parabellum a la faixa. M'he aturat a una benzinera de Palerm i he preguntat on podria trobar un Al Pacino de veritat. M'han dit que ara han canviat molt, que ja no van amb aquells bigotis i es dediquen a fer coses lletges com manipular mòbils o destil·lar a casa licor d'oli de girasol. «Quan passi per Sant'Agata di Militello, pregunti per un noi al que li diuen el Pegasus, ell segurament el podrà ajudar».
He marxat d'allà amb els dipòsits plens després de pagar la benzina a preu de Moët Chandon. (Pels pobres: és com la sidra El Gaitero però amb nom francès). He mirat pel retrovisor i em seguia un Smart. He fet un trompo a un camí i he canviat de sentit. Deu minuts més tard, a un semàfor de Cefalú, el tornava a tenir darrere. Vaig a dormir a Taormina, a un antic convent, un hotel que es diu San Domenico Palace, però es podria dir perfectament «Et deixarem en pilotes amb el compte». Hi vaig estar fa vint anys i sé que és un cul-de-sac. He aparcat a l'entrada del carrer i els de l'Smart han picat. Els he bloquejat l'entrada amb el cotxe i m'he apropat a ells. Sense por. Jo soc així. «Qué, ¿pegando cacharritos en los bajos de los coches para saber dónde van?». M'han respost: «¿Cómo ha sabido que somos del Charlie November India?»
Els he convidat a fer una cervesa al bar de l'hotel. Jo soc així. La dona ha marxat a l'habitació a preparar el gelocatil i les benes. En assabentar-me de quant els paguen a Madrid, com que tinc algun duret al banc, els he contractat. Així he creat el MOISSAD, un servei d'intel·ligència meu. La primera feina serà espiar Pedro Sánchez en una operació que he batejat com «Flor al Cul».