Jo crec que tant l'hemicicle com el prestigiós European Parliament s'haurien de convertir en sales d'espectacles, a l'estil del Folies Bergère, perquè guanyarien en credibilitat. Em crec més a la Margarita Robles vestida de Carmen Miranda, amb un cistell de fruita al cap i ballant el Chica Chica Boom Chic que amb les seves endevinalles. «Què ha de fer un estat quan se li declaren?». Casar-se, ministra, casar-se.
Els que semblaven els pallassos de la classe, al final, potser són els més seriosos. Crec que m'enteneu, però si sou dels que han estudiat al cent per cent en castellà, com una servidora, potser necessiteu una ajudeta. Abans teníem polítics que semblava que tenien seny i després els que cridaven, els que llençaven pilotes de paper -les preguntes parlamentàries-, insultaven i estaven a favor de fer qualsevol cosa, però sempre havia de ser de forma bruta o corrupta. Ara, veient el panorama, has d'escollir entre una dreta corrupta, una esquerra que t'espia i l'Eulogio, el porter de La Gran Familia, que parlava molt sense dir res i en un llenguatge propi.
Sí, amics, hi ha polítics que parlen amb la intenció de no dir res. Si la meva àvia Mari Pepa, fan d'Azaña (un cantant de la seva època) veiés això, s'aficionaria a la droga, i ja en té 103, vull dir el brandi no l'edat.
Sovint em diuen que utilitzo en els meus articles referents molt antics que, per exemple, el meu «jefe» no entendria. Per això... Fe d'errates: canvieu Eulogio per Mariano Ozores, Azaña per Pablo Iglesias, Folies Bergère pel Teatre Tarragona. Ah, La Gran Familia podeu deixar-la com està però, en comptes de família, poseu-hi «famiglia». Què? La Carmen Miranda la podeu canviar per la Yolanda. No, home, la vicepresidenta Díaz no, la Yolanda Ramos. Mira que sou dolents!