Segurament algun coach jubilat ha aconsellat a la ministra Isabel Rodríguez que somrigui molt perquè així tindrem més democràcia. A veure, proveu vosaltres: tots teniu un mirall a casa, excepte si sou lectors de la Rodoreda. (Avís: gag per a gafapastes). Aneu al lavabo, preferentment amb una americana rosa o beix. Feu primer exercicis facials, no fos cas que us agafi una elongació greu de llengua. Ara dieu molt seriosos: «No aceptamos que se ponga en cuestión la calidad democràtica de nuestro país». Què? Oi que no heu notat res a l'habitació? Heu sentit les veus de l'escolania de Montserrat? La llum ha agafat una tonalitat càlida? Han plogut flors? Oi que no? Ara dieu el mateix somrient, preferiblement amb els llavis pintats d'Yves Saint Laurent. Modificarem una mica el discurs: «Hay asuntos que porque tratan de la Seguridad nacional están protegidos por ley y son asuntos secretos». Veieu? Com ha canviat la cosa ara, eh! Heu vist el raig de llum que ha sortit de les dents, a l'estil de la Isabel? Tot credibilitat i glamur.
Per acabar, us demano un altre exercici. No patiu que no cal que sortiu del vàter. Aixequeu la tapa de la tassa on despreneu el cafè i el croissant. Us poseu de genolls, fiqueu la cara a dins i crideu: «Ei, els de les cloaques, deixeu de tocar els collons!» Poden passar dues coses: que no sentiu res o que rebeu resposta en forma d'una veu llunyana estil psicofonia xixiuejadora: «¡No nos engañan, Cataluña es España!». S'ha de tenir una certa pràctica per entendre el que diuen perquè, clar, com que estan on estan, tenen la boca plena de xocolata. Ara ja podeu anar al menjador. Poseu música de bossa nova i balleu tota la família agafats per les cintures i estirant les cames mentre canteu «¡Qué bien, qué bien, hoy comemos con la democràtica Isabel¡».