Avui, com els jutges dolents, faré una abstracció de la realitat per escriure sobre Volodímir Zelenski. Fa uns anys que per una «transacció» a Tarragona em va atendre una noia de Kíiv, que abans en deien Kíev i que, a mi, si parlen en català, em sembla que demanen per algú. Aquella «empleada» em va dir que un còmic havia estat elegit president del país. Jo li vaig respondre que aquí ja fa un segle que tenim pallassos governant, Primo de Rivera inclòs. Només salvaria a Azaña perquè, tot i que no va aconseguir likes per tal que la seva República es posés de moda, ara veig alguns modernets que porten les seves ulleres.
Us he de confessar que el fet que un actor còmic arribi a primer ministre em fascina. Potser perquè ja sabeu que sempre dic que la professió més bonica del món és ser humorista. O no direu que Miguel Gila no seria un bon president? És clar que sí, a més, es passaria el dia trucant a Biden i a Putin per telèfon i no els deixaria pensar en sigles, sigui OTAN o URSS. Llavors he rumiat quins còmics podrien ser bons presidents del govern. Per allò que no m'influenciés la denominació d'origen he descartat el Buenafuente -que ho faria molt bé- i el nostre Cassen, perquè ja es va guanyar el cel. El Pajares el vaig entrevistar un dia a una piscina d'hotel ple de guiris i em va demanar que el truqués si m'assabentava d'algun poble que pagués per fer el pregó. No crec que fos un bon gestor. Toni Cantó ja està agafat... Definitivament, qui podria ser president és el Pepe Rubianes, si estigués amb nosaltres. No vull dir que es fes militant de Junts x Cat, sinó que pogués tornar a la Barceloneta. Coincidia alguna vegada amb ell i el Sisa a un pub del Raval a les hores golfes. Una nit vaig sentir que deia: «A la mierda todo!». Sí, seria el millor president.