Us explicaré en l'última línia què vol dir aquest titular. Una mica de suspens, no? Ep! Què fas llegint el final, trampós? Estic content de ser un usuari de Twitter més actiu que la gravadora de Torrente VII. I del que més orgullós estic és de contradir això que es diu que és un camp de batalla d'hiperventilats, cunyats i catapulters d'insults. Hi ha 4.410 personetes que miren les meves ocurrències. En menys d'un any he enviat missatges que no agradaven tothom, però als escopidors els dec caure bé. De fet, dels tres milions de lectors dels meus tuits, només dos m'han insultat. L'últim, en llegir la meva opinió sobre Will Smith m'ha dedicat un afectuós «subnormal». Unes setmanes abans m'havien dit «mamarracho». Ho poso en castellà perquè en català s'ha de dir mamarratxo, però per dues lletres no m'hi poso. He estat pensant que aquest seguidor potser és una «ex» despitada amagada darrere el perfil de l'avi dels caramels Werther's Original. Bé, massa original no ha estat. He mirat que una de les accepcions de mamarratxo és «informal», i d'això ho soc, i molt. De l'altre insult, el subnormal, tampoc tinc res a dir, perquè no soc normal, ni ho vull ser.
En resum, si de 7.000 piulades només s'han enfadat dues persones, és una estadística pròpia d'aquells del CIS que sovint esmorzen cigalons carregadets. També he vist que tuits meus són reproduïts al Times. M'imagino que no deuen saber que jo soc Més gratuït. Els usuaris de les xarxes tenen ara una eina molt potent per fiscalitzar els polítics que no els sedueixen com Paquito pantanos quan feia aquella rave a la plaça d'Orient de Madrid i tothom cridava «Sincero! Sincero!». Ah, no, era «Franco! Franco!». Què? El títol? Ah, sí, el Monarca Blau Coronat és el nom de l'espècie de l'ocellet del logo del Twitter.