No sé si Will Smith coneixia l'actor Tony Leblanc, diria que no, perquè en aquells temps vivia a Filadèlfia, on «crecía y vivía sin hacer mucho caso de la policía». El pare de Torrente explicava a Santiago Segura com s'havia de fotre un cop de puny a un rodatge sense fer mal. Posava la mà d'una manera determinada per provocar molt soroll sense que qui rebés la cleca hagués d'anar al dentista. Veient els Òscars ho he recordat, he mirat la mà del Príncep de Bel Air i diria que allà hi havia molt d'aire i una mica de princesa. Aneu al microones a buscar el cafè que us explico dues anècdotes i ja vosaltres penseu.
A l'escenari del teatre d'Ordino, Santi Millán m'ha de perseguir des de l'escenari i hem de simular una baralla. Les càmeres, col·locades a llocs estratègics, graven la persecució i al moment que aconsegueix enganxar-me, em substitueixen per un nino vestit com jo a qui el Santi li fot cops de puny. Els espectadors del teatre miren absorts sense saber què ha passat, fins que el meu doble és llençat sobre els seus caps. Acabada l'escena, veig que el Santi s'agafa la mà i té sang. S'ha fet mal simulant fer-me un cop. Aquella setmana escric una escena: Miguel Ángel Rodríguez, el Sevilla dels Mojinos Escozíos, s'ha de ficar dins un maleter d'un tot terreny. Un guàrdia civil de la duana d'Andorra l'ha de descobrir i fotre-li la bronca. Hi ha gent que està mirant la gravació i un d'ells s'apropa a dir que a qui se li acudeix voler passar la frontera dins un maleter.
Senyors, el món de l'espectacle és espectacle. L'humor és humor. M'imagino que tothom que s'ha ofès en els quatre anys que faig conya aquí volgués fotre'm una cleca. Perdoneu que rebo un WhatsApp. Ah, només és un vídeo antic de Will Smith a un show nord-americà enfotent-se d'un músic calb.