La riquesa no està en allò que acumulem al banc, sinó en tenir temps. Tinc amics jubilats que em diuen que han descobert aquesta meravella. Pots llegir o tallar-te les ungles a les 3:45 hores de la matinada i l'endemà dormir fins a les quatre de la tarda. També pots posar el dit al mapa de la Península Ibèrica (ara està de moda aquesta denominació) i viatjar, per exemple, a Múrcia en una tarda laborable. No preciso si hora antiga o actual, perquè ja semblem aprenents d'una rellotgeria.
Ara agafeu la calculadora... mireu més o menys que pot costar un minut del nostre temps. Clar que no és el mateix un assalariat mileurista que el president del consell d'administració de la seva empresa, que cobra cent vegades més. Quan veus clar que el temps són diners és quan vas a rentar el cotxe amb aquelles mànegues a pressió de les benzineres. Fiques allà un euro i surt un temps en regressió (com ara a Catalunya). Vas de cul per poder arribar a rentar el cul del cotxe en un minut. Calcularem el temps a 0,10 cèntims d'euro el minut, que deu ser més o menys el preu estàndard, perquè, si calculem com el cobren a un pàrquing, la cosa es dispara més que un franctirador.
Jo els dic els del «Bon dia». Els que fan enquestes d'un banc, qui et vol enganxar al RACC, les companyies telefòniques o el TripAdvisor i el Google que volen que els escriguis què t'ha semblat un restaurant. Crec que tots aquests que ens roben temps ens haurien de pagar. També els que t'aturen al carrer perquè et facis testimoni d'aquell assassinat del Gòlgota o les ONG que no admeten una donació, sinó que has de donar el compte corrent perquè ells, ja «si eso», et fan domiciliacions. Així que ara, amics, quan algú et digui: «Que té un moment?» Tu li dius: «I tu? Que tens cinquanta euros?»