Capítol II: Devia haver passat ja una hora des que vaig acomiadar educadament al voral de l'autopista els dos testimonis de Jehovà amb corbata i ulleres de sol, quan un camió em va fer llums des d'una benzinera propera. «Vas a Madrid? Yo voy a Lleida, te adelanto unos kilómetros si quieres. ¡Sube!». Vaig donar-li les gràcies a aquell amable camioner romanès i, no sense esforços, vaig aconseguir pujar a la cabina. Mentre aquell home feia gasoil, vaig veure davant dels meus genolls un llibre blau, gruixut. El camioner em quadrava més «llegint» un capipota a un «bareto» que aturant-se a una àrea de servei per llegir Els Pilars de la Terra. Però no ens hem de guiar per les aparences, jo amb la panxa semblo un ministre franquista, i ja veieu... Vaig obrir-lo tímidament i vaig reconèixer aquell cos de lletra 7 en paper de ceba. Era una Bíblia!
En tornar a la cabina, vam arrencar. Jo més content que un gínjol perquè la meva aventura començava. I, com el Pedro Sánchez, no les tenia totes de poder arribar al final del meu trajecte. Aquell home va començar tímidament. «Oye, ¿y tú vas a misa?» Jo, que ja conec aquest trivial vaig evadir-me com podia. «Bueno, ya sabes que la fe es algo que te inculcan de pequeñito, yo creo más en hacer el bien a los demás, los pobres...». Però la cosa no funcionava. «¿Y tu mujer?». Vaig pensar que ja no podia escapolir-me més. «Ella es atea». Aquell home es va convertir en la nena de l'Exorcista i, sí, amics, va passar el que sospiteu. Em vaig trobar de nou mostrant el cartellet que posava «Madrí» a un polsegós polígon perdut del món. Per sort no em va passar pel damunt amb el camió, soc indepe i aniria a l'infern.