Cada vegada em diuen més que deixi de parlar de política en aquest raconet de lletres, però, fills meus, és posar la tele i veure coses que no mereixen un article d'opinió, sinó un llargmetratge. El títol de la peli? Home, avui dia no hi ha dubte: «Raza II». Jo els faria descompte a l'Alain Afflelou a uns quants que parlen de democràcia exemplar en un país on s'envien bales per correu a mandataris d'esquerra, i de dreta disfressats d'esquerra. Als jutges que permeten que un cartell amb una pensionista i un mena continuï penjat perquè no fa mal a ningú. A la gent que considera normal envoltar la casa d'un vicepresident del Govern amb l'excusa de... res. A un govern on un ministre destitueix un càrrec i després es restitueix pels seus sants collons. Què passa en aquest país? Bé, aquell i aquest, perquè veig el Samper, el Calzedonia (perquè sempre va a l'interior), parlant del sacrosanto «restablir l'ordre» i diu que a la Gran Bretanya hi ha morts quan es desboquen els cavalls policials a les manis i que els camions que llencen aigua a pressió també poden matar gent. Se li ha acudit, senyor Samper, mirar cap a països on es fan manifestacions i ningú surt amb un ull menys ni apallissat? Jo diria que n'hi deu haver més de cent. Posi aquest exemple, home!
Restablir l'ordre és complicat fins i tot a casa teva si tens quatre fills adolescents però, si es compleixen els protocols, ningú dirà res. I ja sabem quins són: on es pot pegar amb les porres, que el carrusel és una atracció de fira i que si tens un eixelebrat als BRIMO o als ARRO, l'enviïs cap a casa. No és tan difícil! En fi, veieu, avui no he parlat de política sinó d'ultradreta, cecs i policies.