Divendres em va despertar una música festiva. No eren encara les vuit del matí i pel meu carrer, habitualment tranquil, corrien majorets, una batucada i els gegants. Vaig despertar la dona i em va contestar mig adormida que cada vegada que la Nuri -una amiga- em regala una ampolla de whisky, començo a veure coses estranyes. Com l’any passat, que em vaig creure que el Ballesteros i el Joan Miquel Nadal havien fundat un partit, Junts x PSC, i manaven al Circ de la Font. Però no, aquesta vegada sí que passava alguna cosa. Es va començar a muntar un escenari, com aquell dels Tsunami a la frontera de França. Van picar al porter automàtic i una veu d’home em va demanar si podia baixar ben mudat i amb corbata. En arribar a la porta, un núvol de fotògrafs em van enlluernar amb els seus flaixos mentre m’acompanyaven a l’escenari. La gent reia perquè tot i anar entrajat, encara portava els pantalons del pijama. A l’escenari hi havia el president que és vicepresident quan no hi ha president i em va posar una banda de míster mentre anunciava que jo era el primer autònom a cobrar els 2.000 euros de l’ajuda als pobres. Es va girar cap a un mosso que tenia una bossa amb monedes d’or i me la va donar. Vaig tornar a pujar a casa amb el sac amb dues mil monedes, una banda groga al pit, un ram de flors i el rímel escorregut, plorant d’emoció. Darrere meu, l’Escolania de Montserrat cantava «Els Segadors» solemnement. Per les escales vaig sentir el meu veí Roger que remugava: «quina vergonya d’home!». Sí, senyors, he cobrat! Així que, durant tres dies, els manaments els escriurà la dona, a mi em trobaran a una cuneta... tranquils, només estaré borratxo.