Tinc un hobby estrany. Vosaltres aneu a córrer, correu, feu cua a Correus i us correu, però jo no soc tan simple. Sovint no tinc tema per escriure i faig el que jo li dic el quart d’hora d’inspiració. Tot el que passi en aquells quinze minuts, ho fico al foc amb un sofregit, i ja tinc el manament. Per això, alguna vegada ho trobeu tot desordenat i no enteneu res, perquè quan obres l’olla no estan les patates totes en fila a l’esquerra i els xoriços drets al «paredón» de la dreta de la perola. Aquest és el meu hobby, senyors, ja veieu que no cal que vagi al Decathlon a comprar unes malles ni unes sabatilles, tot i que sí que em convindria un d’aquelles estoretes per fer ioga, perquè soc un gos.
Ahir vaig decidir que el quart d’hora fos l’hora de l’Àngelus, ja sabeu, allò que durava un minutet i que aturava la programació de les ràdios anys enrere amb una cançoneta celestial desitjant que el dia t’anés bé. Era un programa que apassionava l’exministre Fernàndez, o doctor House, com vulgueu dir-li.
Doncs ahir a les dotze em van passar quatre coses que crec que podrien formar part d’aquest article. Ja, ja ho sé, que l’article s’està acabant, però és que soc d’introduccions llargues i, a més, ho fareu tot vosaltres. Apa, a cuinar els ingredients: 1. El Tribunal Suprem mana que es torni a jutjar l’Otegui. 2. L’Eudald Carbonell, aquell entès en homes primitius, m’ha demanat amistat pel Facebook. 3. L’Alejandro Fernández ha fet una felicitació de Nadal molt bonica. 4. M’assabento de la mort de John le Carré, un escriptor especialitzat en relats d’espies. A veure, Arguiñanos, tenim homes primitius, Tribunal Suprem, Alejandro i espies. Ha estat fàcil, no?