És difícil que a mi em passi això de la por al full en blanc, quelcom que espanta molts polítics quan això passa a les urnes i que horroritza els estudiants. Però també soc humà. És que aviat faré tres anys d’article diari, i ja semblo el BOE.
He pensat que si tiro per criticar i dic que estic fart ja de tant d’homenatge al Pelusa em diran que sóc un insensible. Si opino que em cau bé i m’alegra que Laura Borràs foti un cop a la taula i sigui la primera dona presidenta de la Generalitat, les feministes em passejaran a coll per la Rambla. Però hi ha una part negativa: els que em coneixen com un «rojo» creuran que els he enganyat i que soc tot un convergent pujolista «trespercentero». Ep! Que he creat una nova paraula! Deixeu-me trucar a la RAE: «Buenos días, ¿Podria proponer una palabra?». «Sí, claro, però antes debe responder al test: ¿Ha leído usted el Quijote? ¿Qué le parecen las novelas de Pérez Reverte?» «Sí, he leído el Quijote y he leído Falcó» «Mire, le voy a hacer una confesión: hay pocos días que llamen dos personas para sugerir palabras. Antes llamó un político catalán, ese bajito que baila, para proponer «desautodeterminación» y «bijeta». Las hemos aceptado enseguida». Aquella veu em sonava: «Oiga, ¿usted no es Esperanza Aguirre?». «Sí, ¿y qué? Me dieron trabajo por proponer dos palabras: Puerta y giratoria». He penjat.
També he pensat que podria criticar els dels recursos de multes de la Urbana, de l’Ajuntament i de la Diputació, però ja ho faig cada dia i tots fan com el Marlaska, que no es donen mai per al·ludits. Caram! No tenia res de què escriure i l’he fet més llarg que el vot particular de l’Espejel contra el Trapero.