Diari Més

Creat:

Actualitzat:

Recuperar la plena normalitat, parant d’una forma definitiva, els efectes nocius de la pandèmia coronavirus, s’ha convertit en una acció prioritària, que cal afrontar de forma racional contemplant totes les alternatives possibles. Entre elles, sense cap tipus de dubtes, per la seva immediatesa, baix cost i eficàcia practica àmpliament demostrada, cal decantar-se pel tractament amb CDS (Diòxid de clor).

L’evidència científica àmpliament demostrada en el vídeo celebrat el 31 d’octubre en la Universidad Católica de Murcia, amb el títol Medicina Basada en la Evidencia amb la finalitat de salvar vides humanes, és una informació plenament vàlida i viable, per donar plena credibilitat als tractaments sobre la salut utilitzant CDS.

Per a una administració pública, salvar vides humanes esdevé un bé suprem, que està per sobre de qualsevol altra gestió seva del bé comú. Què passa quan una administració pública coneixedora d’un tractament com el CDS, capaç d’acabar amb la pandèmia covid-19, no fa res de forma urgent, per tenir-la en compte amb la finalitat de salvar vides humanes? En no fer-ho es podria considerar com una administració col·laboracionista d’un presumpte genocidi?

Quan aquest presumpte col·laboracionisme es produeix és evident que també implica a les persones amb càrrecs directius, que podent influir en el bé suprem de salvar vides humanes, amb el seu negacionisme, no han fet tot el possible al seu abast per a la seva realització. En tot cas la història i la seva pròpia consciència les acabarà jutjant.

tracking