Superar el desgavell

Els partits independentistes es van presentar a les eleccions de 2017 per separat però amb un mínim programàtic comú. Segons aquest «compromís solemne» si guanyaven les eleccions: primer, Carles Puigdemont tornaria a Catalunya. Segon, implementarien una República Catalana. Tercer, els polítics presos «sortiran al carrer». Ni la primera, ni la segona, ni la tercera. Ni el senyor Puigdemont ha tornat a Catalunya, ni s’ha implementat cap República (el que sí que han fet és governar des del poder una Comunitat Autònoma que disposa de més de 41.000 milions d’euros de pressupost), mentre que els denominats per l’independentisme «presos polítics» compleixen condemna a presons catalanes gestionades pel Govern de la Generalitat (amb president de Junts per Catalunya i consellera de Justícia d’ERC). Aquesta és la realitat objectiva del compliment dels compromisos amb què es van presentar a les eleccions. En fi...

És més, quan el Senat va aprovar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució els partits independentistes van emplaçar al poble de Catalunya a la «desobediència absoluta i massiva». Recordo, per exemple, que la CUP va parlar d’organitzar una botifarrada pública el dia de les eleccions. Doncs devien menjar-se la carn a casa abans de passar pel registre per presentar-se a unes eleccions que no tenien, segons deien ells mateixos, «cap legitimitat democràtica.»

De vegades es critica que l’independentisme es dedica tan sols a agitar un relat purament emocional però és que és realment difícil articular un projecte per transformar la realitat quan tot és ple d’incoherències i contradiccions.

Ara, a la batalla campal existent des de fa mesos-anys entre ERC i Junts per Catalunya, amb un Govern que fa aigües per tot arreu, se suma el xoc frontal entre el senyor Puigdemont i el seu propi partit. Ambdós han anunciat que recorreran als tribunals de justícia per quedar-se amb les sigles de la marca electoral (i els recursos econòmics i espais de propaganda electoral que hi estan associats). És a dir, recorreran a una justícia que ells mateixos diuen que està desacreditada per dirimir les seves diferències. De traca...

Així no podem continuar. Els i les socialistes no volem enganyar ningú. Catalunya necessita un Govern de la Generalitat eficaç, i el necessita amb urgència. No un repartiment del poder, ni una suma de vanitats o una aliança entre gent que es menysprea mútuament. D’això ja hem patit amb escreix. La situació social i econòmica és difícil i encara estem patint de ple els efectes de la pandèmia del Covid. L’últim que li cal a Catalunya en aquest context és més confrontació, com demanen els independentistes. O més “plans secrets de jugades mestre” que acaben en desastre. Ho sabem tots i totes, també aquells que ara parlen d’atiar «la confrontació intel·ligent» (i això què és i cap a on ens portarà)?

Des del PSC ens dirigim a tot el poble de Catalunya, sense exclusions. Als 7’5 milions de catalans i catalanes (no tan sols a dos milions però tampoc en contra d’aquests dos milions). Quan els catalans hem anat units i hem estat capaços de posar-nos d’acord per assolir consensos amplis, hem guanyat. Per contra, quan ens dividim per la meitat i alguns comencen a distingir entre «nosaltres» i «ells» per referir-se als seus amics-familiars-veïns, perdem.

Tots som catalans i catalanes, tots i totes. Ningú té la prerrogativa de parlar en nom de tot el poble, que és molt plural i divers, com es constata en els mateixos resultats electorals. Ara bé, els i les socialistes preguntem al nostre poble, voleu desenvolupar una sanitat i una educació públiques de la màxima qualitat? Voleu que la Generalitat sigui un Govern solvent que no estigui en mans d’una plataforma d’agitadors que es dediquen a sacsejar pancartes? Creieu realment que el que més ens convé ara, en plena pandèmia, és més confrontació i més aventures unilaterals? Els que no vulgueu més baralles i els que anheleu que el Govern català torni a ser precisament això, un Govern, que doni una resposta eficaç als problemes reals de la gent a peu de carrer cal que us mobilitzeu a les eleccions votant la candidatura del PSC liderada per Miquel Iceta. Si tots i totes i anem guanyarem, i serà en benefici de tothom. Ens hi deixarem la pell, en podeu estar segurs.