Fa 25 anys que vaig comprar un pis a Tarragona per estar a prop del Times. Llavors vaig deixar la feina i vaig marxar cap a Barcelona. Que això us faci veure que el meu grau d’intel·ligència és el d’un ximpleanzé. Recordo que el primer que vaig fer en aquella casa va ser mirar-me al mirall. Jo era més jove i guapo, segurament perquè manava Joan Miquel Nadal i de cada alcalde se t’encomana alguna cosa. Mira, ara sóc «indepe» i abans era socialista.
He tornat a mirar-me en aquell mirall un quart de segle després per comprovar que he passat de ser el «pequeño Nicolàs» al bisbe Sant Nicolàs. Si li treus el solideu (el barret, incultes!) i li poses un casc, sóc jo en moto. Així que abans del meu game over he volgut visitar els llocs on he viscut. La ruta ha començat a Jerez, on he recordat el mític alcalde Pacheco, que va estar a la presó. Després he tirat cap a La Línia de la Concepció, i allà, en una terrassa davant Gibraltar, he sentit que l’alcalde està investigat. He agafat un vaixell cap a Gran Canaria, per retrobar-me amb les cingleres que em temptaven a llençar-me quan no trobava notícies. Allà hi havia un alcalde a qui no és que l’investiguessin, és que els de la Policia Judicial vivien a casa seva. He tornat en vaixell fins a Alacant, un ajuntament on han passat des de Bonnie fins a Clyde. I ja, quan conduïa cap a casa pensant que la normalitat municipal és tenir el saló de plens ben investigat, he volgut fer una darrera parada a Alcanyís, població que conec de quan era pobre. He preguntat a una senyora pel carrer si els edils eren nets. M’ha dit que els ciutadans estan encantats. Ens hem rebolcat per terra en plena passió. Ens casem al setembre.