Diari Més

Tribuna

Cap a un turisme de qualitat

Senadora d’ERC

Creat:

Actualitzat:

La indústria turística és, sens dubte, un dels sectors més afectats per la pandèmia i, probablement, al que més li costarà recuperar-se. A partir del 26 de març la situació va ser de zero viatgers, zero places, tot tancat. Al tancament de tots els allotjaments, se li ha de sumar, doncs, una demanda turística, tant interna com externa, inexistent.

La patronal Exceltur ja ha donat unes dades que situen les pèrdues a l’entorn de 83.000 milions d’euros, i milers de llocs de treballs.

El futur, doncs, és incert. I malgrat que s’augura una recuperació progressiva, la demanda interna serà el motor, encara que lent de la recuperació. Serà la primera que es reactivarà, i segurament serà sensible als preus, i és en aquest sentit que potser una baixada de l’IVA pot incentivar-ne el consum.

Amb tot, però, el problema és que la mitjana de demanda interna o domèstica d’Espanya és d’un 30%, mentre a França és del voltant del 80%. I amb un 30% no s’aconsegueix la viabilitat econòmica del sector.

Hotels, monuments, càmpings, empreses de transports, agències de viatges, guies turístics, etc. Tots ells preocupats pels ERTOs, les dificultats i llacunes en la interpretació de les normes, el lent accés als crèdit, la burocratització dels tràmits, la recuperació de la confiança, que se’ls tracti com a sector estratègic.

Perquè aquest cop, aquest sector no serà la locomotora de la recuperació, com al 2008. Aquest cop, el sector públic ha de posar-se a disposició del sector turístic i insuflar les ajudes necessàries per sortir-se’n. Les pimes i els autònoms són els més necessitats de liquiditat.

Per tant, cal tenir present la necessitat de que es segueixin adoptant mesures per a pal·liar la manca de liquiditat del sector, i que siguin anunciades de manera clara i contundent, i que es comuniquin evitant contradiccions.

Al mateix temps, cal posar damunt la taula el debat del control per part de l’administració, dels comptes de resultats de les empreses, especialment, si es vinculen als ajuts a la recuperació de la demanda i de la liquiditat de les empreses.

La lenta recuperació s’allargarà fins al 2023 i obliga a seguir repensant mesures. I la col·laboració público-privada, la intel·ligència col·lectiva seran claus per a repensar les claus al servei de millorar el sector.

Sabem que el sector hoteler és el que sofreix la recuperació més lenta. De fet els pronòstics prediuen que no arribarà fins el 2022 o 2023.

Amb tot, el sector és variat (turisme urbà, turisme vacacional, de negoci…) i anirà tenint diferents formes de recuperació.

Respecte el sector negoci i el segment MICE (events i convencions) són els més amenaçats a llarg termini perquè depenen totalment de la demanda internacional i perquè les mesures de control de costos, apreses en l’anterior crisis, es quedaran (estalvi de costos, teletreball, reunions online, webinars…).

Aquesta crisi, doncs, és de confiança, i els ciutadans no es traslladaran si no existeixen corredors segurs, si no hi ha garanties sanitàries, si no hi ha protocols aplicats al sector. Per tant, els segells covid free i els corredors, són bàsics per reactivar la confiança.

Així mateix, hem d’aprofitar la conjuntura per a fer un viratge cap al turisme de qualitat. Ara és el moment. S’ha d’abordar el turisme des d’una òptica holística, com a activitat transversal que genera, no solament creixement, exportacions i inversions sinó que pot atraure talent.

És necessari un canvi de marc mental i prendre com a eix estratègic la sostenibilitat i la influència del turisme en el canvi climàtic i en la qualitat de vida de les ciutats receptores.

Des del nostre punt de vista, el model turístic associat al sistema econòmic neoliberal és insostenible. I a la vegada, com a sector, ha de generar valor cultural, i social, a més d’econòmic.

Per tant, cal que tots els sectors, inclosos el públic, vagin de la mà i adoptin com a valors, la seguretat, el respecte pel planeta, els mercats pròxims, la consciència social, la sostenibilitat del consum i l’autenticitat, en definitiva, l’agenda 2030. I ara és el moment propici per a fer un gir cap al turisme sostenible.

Sabem que el major repte és la sostenibilitat. Però Espanya com a conjunt pot liderar la sostenibilitat mediambiental, econòmica i turística. Cal posar sobre la taula el debat de les connexions aèries, els seu impacte mediambiental, la fi dels combustibles fóssils, les energies renovables, complir amb els 17 ODS. Per tant, que el sector turístic pugui ser el motor per a un nou Green Deal, amb la creació de llocs de treball verds, apostar per la formació de treballadors que aportin valor afegit...

El sector és molt resilient i la sostenibilitat pot ser l’oportunitat per a reinventar-se.

Al mateix temps l’administració pública ha de ser prou flexible per adaptar els canvis d’usos, perquè ja estan sorgint nous models: per l’impacte dels mil·lenials, la digitalització, els nous hostels, el coliving, el coworking, la combinació de treball i oci…per tant calen nous espais amb nous usos i una transició cap a la qualitat.

I per fer aquesta reconversió cap a un turisme de major qualitat calen guies i ajudes, però també clients que entenguin la relació dels establiments amb l’entorn, que el respectin i que ajudin a fer-ho possible. Per tan, ser més conscients de les externalitats negatives. També cal saber quin serà l’ús dels fons de recuperació provinents d’Europa. Començar a pensar com han de ser utilitzats i fer-ho en diàleg permanent amb el sector.

Ara és el moment.

tracking