La convenció de periodistes tenia com a colofó un dinar a una caseta de laFeria del Caballo de Jerez. Després de les postres, sortiríem cap a l’aeroport per tornar a casa. Al meu costat va seure un company, més llest que la gana, i amb la difícil virtut de ser més xerraire que jo. Com que la circumstància m’obliga, he de ser discret, per això li direm simplement «crack». Aquella caseta de laFeriaera una gernació demanant als pobres cambrers, que no donaven l’abast. Crack, un home capaç de vendre-li una subscripció de «Sàpiens» a Juan Carlos I, em va dir: «T’ensenyaré a sobreviure a aquestes situacions». Va ficar-se la mà a la butxaca i va treure una moneda, la va posar a la mà d’un cambrer, el va mirar als ulls i va dir: «Aquí, que nofarte de ná». I aquell cambrer semblava Charlota «Temps Moderns»... vinga fino, vinga berza, fino, berza, berza i fino... Fins que vam sentir «Venga!Todos para el aeropuerto». Vaig veure que Crack no es movia. «No em puc aixecar!». Ostres! Estava clar que perdríem l’avió i no és que l’aeroport de Jerez sigui Heathrow com per agafar-ne un altre. Jo vaig començar a riure, el vaig agafar i, a poc a poc, es va poder aixecar. Després d’aquella, vam viure altres «aventures», com una nit a Santander que vam sortir a cremar la ciutat i semblava que Sant Pere ens hagués sentit, perquè ens va caure un xàfec de cal Déu que ens va deixar xops sota una marquesina de bus. Ahir els meus ulls semblaven aquella nit a Santander, mullats en saber que el meu amic fa més de 70 dies que està a l’UCI. Crack no em diguis una altra vegada que no et pots aixecar. Saps què? Crec que agafaré un euro i li diré al metge «¡Aquí, que no farte de ná!».