Tot i ser un país de grans cuiners, us heu fixat que els millors plats sempre arriben de fora? Aquí ja és normal que «bulli» la política, els drets humans, la Justícia, la Guàrdia Civil, els Mossos... però com si no tinguéssim ja prou teca al davant, ens arriba la guarnició de l’estranger en forma d’informes d’espies americans, fiscals suïssos i amants reials despitades, perseguides per franquistes. He pensat en Frederick Forsyth anant cada matí al quiosc amb la mascareta a demanar els diaris per escriure una novel·la en tres quarts d’hora. És un fenomen tan estrany que l’haurien d’investigar els del CSIC, els del CSI, i fins i tot els del SCC, perquè tots els que vivim en aquest territori de conquistadors som com treballadors de l’ONCE, que no veiem res. En canvi, fora de les nostres fronteres ho veuen tot. Deu ser perquè hi viuen quatre persones amb molta vista: l’Alain, l’Afflelou, la Carolina i l’Herrera.
Quan miro els informatius em recordo molt de la TIA del Mortadelo i Filemón. M’imagino el Súper perseguint la parella d’investigadors amb un martell gegant i insultant-los perquè volen investigar l’emèrit. Jo crec que ara ja tocaria deixar en llibertat a James Bondarejo per acabar d’embolicar la troca. D’altra banda, el Congrés dels Diputats cada vegada s’assembla més al «13 Rue del Percebe», amb el morós que no paga a Catalunya, el delinqüent que cada dia porta a casa alguna cosa que ha robat... Però l’element que més m’ho recorda és aquell paio que viu a les clavegueres de la finca. Bé, és la vida, un dia estem a l’esquerra i l’altre a la dreta, el que en castellà es coneix com «un dia de cal y otro de Javier Arenas».