Coronavirus, l'urbanisme i la segona residència

El coronavirus COVID 19 apareix a la ciutat xinesa de Wuhan, capital de la província de Hubei, amb una població de 12 milions de persones, una Àrea Metropolitana de 8.500 Km2 i una densitat que supera els 1.400 hab./km2. La malaltia s’inicia a Wuhan el novembre de 2019, a partir del 13 de gener s’expandeix pel planeta creant una pandèmia amb milers de morts i fins avui 209.000 i creixent.

Resposta dels països

Wuhan va reaccionar ( s’ha de tenir en compte el seu règim polític) fent un confinament a tota la població. Confinament que ha durat setanta-set dies. Les dades són: 67.803 contagiats, 64.014 curats i 3.212 morts, avui dia 27 han donat d’alta a tots els contagiats, eliminant la majoria de les restriccions. Els EUA, Itàlia i Espanya són els països amb més contagiats i més morts.

A Espanya es pren la decisió de confinar massa tard. El 14 de març el Govern acorda amb un RD declarar l’estat d’alarma i el confinament. Havent superat els quaranta dies es comença a permetre que els nens fins als catorze anys puguin sortir al carrer 1 hora. En canvi els països de la UE com Alemanya, Finlàndia, Noruega, Països Baixos, Islàndia, Àustria, Dinamarca, Portugal i Grècia han gestionat molt diferent amb resultats millors.

El Baix Penedès i el coronavirus

La comarca té un model d’urbanisme dispers, amb moltes urbanitzacions de segona residència, amb les excepcions de l’Arboç, Bonastre, Llorenç i Masllorenç. Aquest model es diferencia de l’urbanisme compacte com poden ser els municipis de l’AMB. El paràmetre de la densitat (habitant/km2) és essencial en aquests models urbanístics.

El Baix Penedès amb una superfície de 296,46 km2 i una població de primera residència de 106.479 habitants té una densitat de 359,16 hab./km2 Però, si sumem la segona residència, s’incrementa fins a 400.000 habitants, donant una densitat de 1.350 hab/km2. Les xifres parlen per si soles, amb els problemes sanitaris que això comportaria.

Reflexió

D’un temps ençà, hem tingut com referent econòmic que el cost d’aquest model dispers és insostenible, només amb l’impost de l’IBI es fa difícil l’equilibri econòmic dels comptes municipals. Un dels ingressos dels ajuntaments fins al 2007 era la taxa de les llicències d’obres, actualment pràcticament inexistents llevat d’obres obligatòries de rehabilitació i d’alguna autopromoció. En el cas del coronavirus aquest model dispers i la densitat en el període que està succeint, és menys agressiu per al contagi de la malaltia. Consultat amb els alcaldes i alcaldesses (el meu agraïment), s’obté un resultat força contingut, uns 12 morts, la majoria gent gran i amb patologies afegides, hi ha dotze residències a la comarca.

Què podem fer?

Es pot continuar amb el model urbanístic i econòmic que tenim? El Pla Parcial Territorial del Penedès ens pot ajudar? Sanitàriament estem preparats? Hi ha ciutadans que resideixen a la comarca i no estan empadronats? Calen tantes administracions? Ajuntaments, consells comarcals, vegueria, diputacions, delegacions provincials tant de l’Estat central com de la Generalitat, aquest és el model polític més eficient?

Tota la vida he jugat a futbol, sempre m’he preguntat per què els anglesos pioners d’aquest esport, varen posar mitja part? Per què no van reglamentar jugar tot seguit, per exemple 60’? Crec que és molt encertat, ja que la mitja part permet, a part d’un descans per recuperar forces, revisar l’estratègia de com millorar la segona part i corregir errors. Cal treure de positiu de la crisi del coronavirus que aprofitem l’oportunitat que ens dona de millorar la nostra segona part, començant per una reflexió profunda i canviar la nostra relació amb el planeta. Els Sapiens (7.700 milions d’habitants) han de reaccionar amb ressonància, resiliència i generar noves oportunitats.

Així ho veig.