Tanqueu el llum i feu sortir els taquígrafs. Us parlo baixet, a cau d’orella: setmanes abans del confinament vaig dinar al Sol Ric amb el Paco i el Gregory Peck, l’exalcalde. És un restaurant on pots trobar un subsecretari d’Hisenda inspeccionant un entrecot al costat d’un camioner búlgar embrutant-se les dents d’or amb una paella. En acabar l’àpat, jo vaig demanar un whisky i vaig aixecar la barbeta com dient «i tu?». El Gregory va declinar la invitació dient que no li provava gaire prendre alcohol. Vaig pensar que era un alcalde atípic perquè he anat a dinar amb uns quants i la frase «deja la botella en la mesa» és el primer punt de l’Ordre del Dia al plenari. Deu ser per això que tenim bona relació, perquè ell va treballar en el món dels cecs.
Ahir vaig recordar aquell dinar en llegir que havien detingut l’exalcalde de Badalona per conduir borratxo, mossegar un mosso, saltar-se el confinament i... només li faltava haver afusellat José Antonio. El pobre ha passat de la «gloria al dolor» com jo quan Puigdemont va proclamar la República.
Quan era corresponsal a Las Palmas de Gran Canaria i havia de cobrir els plens de Maspalomas, en arribar a l’ajuntament no hi havia ningú, estaven dinant al bar del costat. Feien una paella, però en comptes de vi, dinaven amb whisky. Vaig pensar que quan arribés el moment de prendre les copes, probablement vindria un camió cisterna de l’UME ple d’alcohol de 96º. Ja sé que us ha quedat un dubte: «I el Paco, va prendre alcohol?». No, tampoc. Però com que és el meu advocat, us llegeixo l’article 520 de la Llei d’Enjudiciament Criminal: «El detingut té dret a no declarar contra si mateix».