El final del principi

Gràcies a la impressionant manifestació de coratge col·lectiu del conjunt de la ciutadania, seguint les indicacions de confinament i de l’estat d’alarma decretat pel Govern, la taxa de creixement de nous contagis s’ha reduït del 35% al 3%. Així mateix, el nombre de defuncions també mostra una clara tendència a la baixa, malgrat que cada mort és una tragèdia que ens recorda que estem davant d’una pandèmia global realment greu i històrica.

En primer lloc, en nom del PSC, vull tornar a agrair i reconèixer el gran sacrifici que tots i totes esteu fent per superar aquesta epidèmia. La dels herois i heroïnes que lluiten a primera línia als hospitals, l’abnegació dels treballadors i professionals dels serveis essencials, dels cossos i forces de seguretat, dels voluntaris, dels pares i mares que us quedeu a casa amb els vostres fills i filles, etc. L’únic que podem dir-vos és que aquest gran sacrifici no és en debades. Al contrari, ha salvat, i salva, vides. I cada vida salvada, cada nou contagi evitat, és una victòria. Quan es parla de vides humanes no hi ha victòria petita. Sabem que aquest sacrifici sostingut no és fàcil però també sabem que és imprescindible per derrotar al virus. Gràcies, doncs, per la vostra comprensió i el vostre esforç.

Ara bé, aquesta disminució del nombre de contagis vol dir que la feina ja està feta? En absolut. No estem, per desgràcia, al final del camí. Ni tan sols estem al principi del final. Però si podem estar al final del principi si seguim fent les coses bé.

No podem cometre errors, ni passos en fals, que permetin un repunt dels contagis. No podem relaxar-nos o caure en l’autocomplaença. Cal continuar seguint fil per randa les indicacions de les autoritats mèdiques, científiques i sanitàries que assessoren al Govern.

Hem aconseguit el més difícil, la feina més feixuga, doblegar l’increment de nous contagis gràcies a la responsabilitat i a l’exemple moral de tots vosaltres, de tu que estàs llegint aquestes línies. Però aquest èxit encara és molt fràgil. No podem posar-lo en risc amb decisions precipitades. Tots i totes volem recuperar la nostra vida anterior quan més aviat millor però la lluita contra el virus no admet dreceres. Per tant, hem de persistir en l’esforç per assolir majors avanços abans de passar a la fase següent que serà l’aixecament del confinament general i l’inici de la desescalada. Estic convençut que compreneu perfectament que cal perseverar i que ho aplicareu amb l’exemplaritat amb que ho heu fet fins ara. Gràcies de tot cor per a fer-ho possible.

Aquesta batalla contra el virus té molts fronts oberts. I un d’aquests fronts, no menor, és la situació econòmica amb què ens trobarem quan passi l’emergència sanitària. És evident que la situació és greu i que, davant d’aquesta tessitura realment excepcional, cal sumar tots els esforços per impulsar la reconstrucció del nostre teixit productiu (i dels seus llocs de treball). Per això, és que és d’estricte sentit comú, la crida que el president Pedro Sánchez ha fet al conjunt de les forces polítiques i socials d’aquest país per unir forces. El que ja no és tant de sentit comú és que hi hagi partits que, com Vox o la CUP, rebutgin d’antuvi seure a parlar o negociar res o que d’altres creguin que ridiculitzant les dures però imprescindibles mesures que ha hagut d’implementar el Govern estant «dilapidant» a Pedro Sánchez.

No, no. Que ningú s’equivoqui. Això no va d’atacar a un Govern, a un líder polític o a una institució. Això va, primer, de salvar vides i, paral·lelament, de recuperar el pols econòmic que teníem que és el que permet garantir els llocs de treball i el benestar social a peu de carrer. I aquests objectius no entenen de crítiques estèrils, ni d’insults, ni de veure fantasmes en no sé quin nombre de mascaretes cabalístic.

El president Pedro Sánchez ho ha definit a la perfecció: aquest gran acord ha d’incloure el reforçament del nostra sistema de salut públic, la revitalització de l’economia amb un suport especial per als autònoms i les petites i mitjanes empreses, el paquet de mesures de protecció social per evitar que ningú quedi abandonat a la cuneta i una posició comuna davant de la negociació de les ajudes amb la Unió Europea. Quatre objectius bàsics, essencials.

Qui pot estar en contra d’això? Qui? Entenc que ningú que vulgui estar a l’altura de l’exemple moral que es veu cada dia als hospitals, a les cases i als carrers per part dels ciutadans. Hem fet front, tots junts, a l’impacte de la pitjor epidèmia global dels darrers cent anys, amb una exemplaritat realment inspiradora. Seguim. Rectificant tot allò que sigui necessari, reconeixent els errors -és obvi-, però mantenint la determinació que ens permetrà dir el dia de demà «jo vaig lluitar contra el virus.» Perquè aquesta és, justament, la batalla més important de les nostres vides.