Ahir la meva parella va anar al Mercadona i em va enviar fotos d’estanteries més buides que els cervells d’un torero i un polític que tenen el mateix cognom. A veure, que una senyora que recorda la postguerra, els maquis i els burots ompli la nevera, el dormitori i els passadissos del seu pis de piles de safates de pollastre per si el món s’acaba, té una justificació. De fet, no m’estranyaria que després de veure el gir que està tenint la política «nasioná» comencessin a amagar a les golfes de casa els tiets republicans. Però, fills meus, que tingui por gent jove que no ha passat mai més de tres hores sense menjar, això ja no ho entenc. Fins i tot m’atreviria a dir que els aniria bé fer dejú perquè aquestes panxes forjades a base deburguersi kebabs són una bateria que no s’esgota en un mes. De qualsevol manera, crèieu que les autoritats ens deixarien desemparats? Coneixeu alguna situació en què els polítics ens hagin abandonat? Què? La tardor del 2017? No sé de què em parla!
Ara, que si hi ha un fenomen que emflipaés «el mono» de paper higiènic que li ha agafat a la gent. No és que passi a un barri de Reus o a Riudoms, és un fenomen mundial. Vagis on vagis pots veure un paio sortir del supermercat més empaperat que l’Imanol Arias. També us dic que s’ha de tenir poca imaginació, no? No coneixeu cap remei substitutori delneteja-escapaments? Heu nascut ahir? No enyoreu aquell tacte aspre del paper «El Elefante»? Doncs aquí va un consell: aneu al quiosc i compreuLa Razón, ABC, El Mundoi la revistaAR. Aquesta ultima reserveu-la pels convidats, que amb el paper setinat quedareu millor que aquell fals de l’anunci de la cena depicoteo.