Avui vull felicitar la Universitat Rovira i Virgili per haver organitzat una taula rodona per parlar de la sentència del Procés en uns temps en què les institucions es caracteritzen per amagar-se sota les taules rodones. Les doctores Mercè Barceló i Mirentxu Jordana, i els doctors Nicolás García, Jordi Nieva i Gonzalo Quintero van explicar de forma entenedora (el llenguatge acadèmic només l’entenen ells) que això de la rebel·lió és una cançó de J. Balvin.
Ahir em vaig sentir orgullós de la meva universitat i dels meus professors. L’amic Antoni Pigrau, degà del temple de les Ciències Jurídiques, va ser comprensiu quan vaig intervenir. Segur que devia pensar «una altra vegada aquest pesat», perquè habitualment em presento com un estudiant que porta cinc anys a primer de Dret. Ara us demano un exercici d’imaginació. Penseu que estudieu Arquitectura i feu una classe sobre com calcular la resistència dels fonaments dels edificis. Memoritzeu un quilo de fórmules i mig quilet d’equacions. L’endemà, aneu a les obres de la plaça de Glòries i hi ha un senyor amb un escuradents a la boca, un llapis a l’orella i una samarreta Imperio cridant «Tira! Tu tira formigó al forat, que jo ja diré prou». Això és el que un estudiant de Dret pot sentir si segueix l’evolució dels processos judicials oberts arran d’aquella tardor trista. Petició de servei: Benvolguda rectora magnífica de la URV, Maria José Figueras. Així com teniu la figura de l’Honoris Causa, em permeto suggerir-li que nomeneu l’alumne Ad Honorem. No serà difícil trobar un candidat: un home amb barba blanca, ulleres i panxa que des del 2014 s’arrossega pels passadissos amb una motxilla.