Llegeixo que la Soraya-en-liquidació ara assessora com a advocada a inversors que reclamen per les retallades que va fer el PP quan ella era vicepresidenta.O sigui que és com si ara em fitxés Vox com a assessor i, l’endemà d’arribar-hi, demandés al Diari Més per un article que vaig escriure jo mateix. Tot això m’ha fet pensar en tots els cabrits que es forren quan estan a dalt, continuen fent-se d’or a un consell d’administració, cobren per fer xerrades, i després es queden amb una jubilació com la del Julio Ylosabes. No m’estranyaria que, ja morts, mantinguessin un compte corrent obert per ingressar del més enllà. «Aviiiii, la pastilla!» Ara torno.
Els pobres hauríem de tenir també portes giratòries. Posem per cas que jo fos community manager d’un bar de carretera. El propietari, molt de missa, es fa capellà itanca elCuquiclubi, en comptes d’enviar-me a l’atur, em fa administrador de Forocoches. Ja sabeu que de les tres coses hi entenc: de prostitució, de fòrums i de cotxes... No malpenseu, és perquè he escrit dos llibres d’aquests temes i he estudiat Dret Romà. Llavors, a banda del sou dels de Forocoches, també cobraria per donar conferències sobre prostitució i cotxes. Per separat. Així, quan m’arribi l’hora dels adéus aniré a Memora perquè posin publicitat al taüt i contractaré un funeral amb cotxe de cavalls amb regnes grogues. La comitiva recorrerà la Rambla evitant passar per davant d’Hisenda, que segur que els deuré diners, i deixaré una ranura perquè la gent vagi fent ingressos a «la Caixa», la de morts, per si de cas hem de pagar alguna multa per aparcar el taüt damunt la vorera.