Diari Més

Creat:

Actualitzat:

Massa vegades oblidem, quan parlen del tema «globalitat», i els equilibris que es donen en els seus conflictes de poder, la inexistència d’unes regles de joc iguals per totes les parts, doncs sembla evident que res tenen a veure les fórmules de govern entre uns països i altres, especialment a l’hora de l’elecció dels seus dirigents i, per tant, responsables del que fan, en aquest espectre mundial, on tots volen tenir la seva part de raó, en defensa d’uns interessos que a vegades es poden confondre, respecte si son producte del desig del «poble» que tenen darrere, o d’altres condicionants més particulars.

És una evidència que de les tres potències de referència líders, almenys una d’elles no gaudeix d’un sistema democràtic, i respecte a una altra, el que gaudeix és d’un model on els dubtes de llibertat tenen molts defensors, per tant, sembla evident que en aquest apartat no tenim una comunió d’igualtat. És a dir, uns s’han de veure ratificats en els seus plantejaments cada quatre o cinc anys, i altres no tenen cap condicionant respecte a la seva estratègia de present i futur, amb el que això suposa de permanent «provisionalitat», en tots els nivells de decisió. Segurament el fàcil és quedar-se en la crítica més o menys puntual, però la mateixa realitat exigeix que per damunt de la «censura puntual», s’hagin d’arribar a acords, agradi o no el sistema emprat per cadascun dels països de referència; el tema, inclús, és més enrevessat i a més això es valora en un segon nivell, doncs és clara l’existència de molts estats on la democràcia és un fet purament teòric, en cap cas pràctic, i que malauradament també amb aquests països s’han d’arribar a acords per damunt dels plantejaments de poder intern.

Davant el panorama exposat, la pràctica de la política internacional és ben clara, sent un fet inqüestionable que aquesta diferenciació ha quedat aparcada a tots els efectes i avui prima més la necessitat de la relació global que la referència a altres qüestions, sense oblidar els interessos econòmics en joc, que ni tenen fronteres ni perjudicis a l’hora d’implementar «pactes contractuals beneficiosos».

Consegüentment a tot l’anterior, que lluny queda aquell discurs, a dreta o esquerra, de crítica, només mediàtic, doncs la dinàmica efectiva posa de manifest que per damunt dels puntuals discursos ideològics partidistes, s’està per una globalització on els dirigents tenen poc a explicar del que succeeix «a casa seva», si realment la seva aportació a la comunitat mundial és beneficiosa, i per damunt de tot «rendible», independentment del que passi a aquells ciutadans, segurament sotmesos, en massa ocasions, a models de repressió que es van obviant o amagant en funció de l’interlocutor, el moment puntual i l’interès econòmic.

tracking