El món està molt boig, no? O sóc jo que he dinat fort? A veure, fa dos mil anys, ho posaré en números per què s’entengui millor, 2.000, que diuen que va dir Julio César allò de divideix i venceràs. Tot i no tenir més estudis que Jesulín y Leticia Sabater, de ben jove ja coneixia aquesta estratègia que consisteix en que quan vols manipular un col·lectiu perquè no t’interessa el que volen fer, només cal que llencis una espurna que faci que la penya es baralli entre ells perquè no acabin fent res. Ho sabran bé els sindicalistes, perquè el món empresarial juga a aquest joc des que es va obrir el primer prostíbul a Pompeia. A Herculano eren més fins: fabricaven mòbils. Per cert, ara que parlo de prostitució, a veure si esbrineu per què aquesta xacra de la societat no es soluciona mai? Efectivament, perquè tothom està dividit: els que ho regularien, els que l’abolirien, els que ho consideren una agressió sexual pagada o els que creuen que una dona lliure ho pot exercir... Estem dividits.
Senyors de la política, tots, si el que es vol és arribar a alguna cosa: la independència de Riudecols, el referèndum sense parabellums, que torni la Falange o que es pugui venerar el nas incorrupte de Lenin, el que s’ha de fer és anar tots a una. Visc en un cinquè sense ascensor. Tots més o menys estem d’acord en posar-lo, però sempre surt el que vol ser president de l’escala que diu allò de «jo crec que aquí no es pot posar ascensor!», pam, ja l’hem cagat. Deu anys més discutint. I sense ascensor. Sabeu qui és, no? El dels baixos, sí, sí, el del Valle de los Caídos.