Nous conceptes/Nou Mom

Crec que és indubtable que el nostre model de societat està en plena modificació i amb canvis que són imparables per adequar-se a una nova realitat diferent, a la que serà necessari adaptar-se si no es vol que la mateixa evidència ens superi, entès tot això en el més ampli sentit interpretatiu.

Els nous conceptes referents a la robòtica, la quàntica, la intel·ligència artificial, la digitalització i, en definitiva, la tecnologia, són cada cop més normals en qualsevol debat, amb capacitat d’influència, a qualsevol nivell, però és que, a més, aquest nou panorama està dissenyant modificacions en apartats fins ara insospitats, i difícils de «moure», com són el mateix dret i la seva aplicació pràctica en el nostre dia a dia, fonamental per qualsevol viabilitat en comú amb unes mínimes normes de convivència. La nova era en sí mateixa, per tant, ens ve a sobre sense cap possibilitat de deixar-nos de costat i, per tant, el que haurem de buscar és com ens fem amb ella, des d’uns mínims de seny compartit. És cert que tot això, d’entrada, no pot tenir conceptuacions de caràcter positiu o negatiu, però sembla evident que depenent de com es porti a la pràctica, pot posar en perill determinats paradigmes que encara semblen inamovibles i «sagrats» a les nostres societats de vida plural.

El fet objectiu, avui evident, de la que la nostra prioritat es pot veure segrestada, és una conseqüència directa de tot el que comentem, una altra cosa, és com es recondueix tot això i com es fixen les mesures necessàries per evitar una «invasió incontrolada» de les nostres vides personals; per tant, aquí serà el Poder Legislatiu al qual li tocarà fer la seva feina per garantir els mínims necessaris al respecte; també altres variables hauran de ser revisades des del mateix seny social, i així fixar períodes de transitorietat controlada que pot ser un punt de partida que permeti que la realitat sigui possible en funció de la mateixa necessitat objectiva de la seva aplicació.

Certament el tema és polièdric i difícil de controlar, posant barreres segurament impossibles per la mateixa transcendència del fet en si mateix, però no estaria de més analitzar-ho fredament, sense oblidar que tot això ens afecta globalment i, per tant, seran necessàries mesures supranacionals si realment s’està per un «èxit mundial».

Ja sé que la tecnologia, que ho mou tot, és imparable, però no estaria de més meditar conscientment sobre la negativitat que tot això pot comportar pels més dèbils si no es fa el que toca.

Segurament el tema és més incontrolable del que puguem sospitar i la seva complexitat traspassa tota mena de fronteres, però no ens enganyem, o som capaços de reordenar el tema des de la lògica o la «ciència-ficció» està servida en totes les seves variables i conseqüències, aparcant la pròpia «ficció» en si mateixa.