Diari Més

Tribuna

Pensem en la mobilitat a peu

Regidor de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona

Creat:

Actualitzat:

Tarragona és una ciutat mitjana. Normalment les ciutats mitjanes afavoreixen la mobilitat a peu, però això no és el que passa a Tarragona. La mateixa estructura urbana, heretada del creixement dels anys 60, amb nuclis separats per colls d’ampolla pensats per al trànsit rodat, no hi contribueix. També és cert que en aquests cinquanta anys, que són molts, poca cosa s’ha fet per corregir-ho. Encara pitjor, es continua insistint a fer créixer la ciutat pels extrems, en lloc de treballar per una ciutat més connectada i propera.

Però no tot és un problema de dispersió. Per exemple, de l’avinguda dels Països Catalans a l’Hospital Joan XXIII hi ha poc més de sis-cents metres, però si volem anar per voreres i pas de vianants el recorregut s’allarga fins al kilòmetre i mig. Entre els dos campus universitaris de Tarragona, el de Sescelades i el de Catalunya, hi ha poc més d’un kilòmetre, que hem de recórrer passant per una passarel·la sobre l’A-7 que no està il·luminada, ni senyalitzada, ni té paviment en alguns trams. Un kilòmetre també separa Icomar de l’avinguda de Roma. Aquest recorregut és recte, però haurem de sortejar dos nusos de carreteres i un pont amb una vorera poc segura, que no arriba al metre d’amplada i no està separada dels carrils de circulació.

Són exemples de recorreguts curts les mancances dels quals actuen en contra d’aconseguir una ciutat més cohesionada. Resoldre aquests problemes no és car ni complicat, és més, ja s’apuntaven les solucions quan es va redactar el Pla de Mobilitat el 2012. Però hi ha capítols d’aquest Pla, especialment pel que fa a mobilitat a peu i en bicicleta, que és com si pel govern no hi fossin. D’igual manera és necessari ampliar la xarxa de carrils bici o per a qualsevol modalitat dels nous tipus de vehicles lents, connectant Sant Salvador amb el centre i barris de Ponent i en altra direcció, paral·lelament a l’N-340 fins als barris de Llevant.

Tot això hauria de ser prioritari tenint en compte que més d’hora que tard ens haurem de plantejar el model de mobilitat per qüestions urgents de sostenibilitat.

tracking