Diari Més

Tribuna

Els Jocs Mediterranis i la política a Tarragona

PSC Tarragona

Creat:

Actualitzat:

He esperat que passés un temps des de la finalització dels Jocs Mediterranis a Tarragona. Ara puc tenir el cap fred, i puc jutjar els diferents factors confluents sense una passió descontrolada.

Els Jocs Mediterranis van ser extraordinaris per Tarragona. Vaig assistir a unes quantes activitats, per damunt de tot per conèixer les instal·lacions noves de les quals els ciutadans gaudiran a partir d’ara, i em vaig emportar una sorpresa molt agradable. Quin estadi d’atletisme més ben dotat! Quina piscina de dimensions olímpiques, amb un gran centre aquàtic! Quin palau d’esports més esplèndid! En definitiva, i en resum, quina Anella Mediterrània més completa a Camp Clar, a més amb un gran parc, un estany, una pista de rugbi (de regal, donat que no era al programa dels Jocs)! I etc., etc.

Ara Tarragona també estarà capacitada per organitzar campionats nacionals i internacionals, de nivell europeu o mundial, en diferents disciplines esportives: En el camp de l’atletisme; en els esports aquàtics; en el bàsquet; en el handbol; en el futbol sala; en el vòlei; en el tenis; en l’hoquei sobre patins; i en d’altres, a cobert o a l’aire lliure. Ens ho mereixem! Mai havíem tingut unes instal·lacions modèliques com ara.

Però hi ha gent, potser la denominaria genteta, que, des del primer dia que es va conèixer que els Jocs Mediterranis s’havien adjudicat a Tarragona, es van dedicar a parlar malament de l’esdeveniment, dels nostres polítics, i del desastre que seria per a la nostra ciutat.

Quasi podríem considerar que una part dels nostres ciutadans –no sé si es mereixen aquesta denominació– constitueixen un cas excepcional a la nostra terra. Això no passa a Reus, per exemple, ni a les terres de l’Ebre. Quan surt una idea interessant per a la ciutat, per iniciativa de qui sigui, tothom, però sobretot tots els partits polítics, es posen al darrere per donar força i empenta per aconseguir que la idea es porti a terme, i que sigui un benefici que arribi a tots.

Però, a Tarragona, no! De cap manera. Es veu que alguns són envejosos dels que han tingut la idea, i des del primer moment els trobes en contra, escampant mentides, desacreditant, posant la traveta, intentant que tot vagi malament. Només els satisfarà que pugui ser un fracàs. I si aquests desaprensius, damunt, tenen càrrecs polítics, el que vol dir que poden intentar torpedinar els projectes en el seu tràmit administratiu, encara són més lamentables les seves accions, que quedaran per a la història com a torpedes llençats contra Tarragona. Tenen trons per pensar en presentar-se a les eleccions vinents municipals? I no han estat un fracàs. Ho sento per ells. L’èxit dels Jocs es pot constatar de moltes diverses formes, la televisió entre d’altres, però la més fàcil és la de les instal·lacions modernes de les quals podrem lluir i aprofitar per a molts anys.

Encara que no s’han passat completament tancats els comptes econòmics públics dels Jocs per tota la població, cosa que sempre necessita un mínim d’un any, i que crec que succeirà aviat, hi ha una altra qüestió que tira per terra l’argument d’«empastifa que alguna cosa queda» que aquesta genteta també han fet servir, la del desastre econòmic per Tarragona, que la ciutat restaria endeutada per molts anys. Aquest argument, tantes vegades escoltat, és impossible. Amb l’actual legislació, que no permet als Ajuntaments que puguin adjudicar una obra si no disposen dels diners necessaris per realitzar-la, no és possible l’endeutament.

Les diferents obres s’han pogut materialitzar pel suport de moltes administracions –de signes polítics molt diferents– que, aquestes sí, han col·laborat en l’èxit dels Jocs Mediterranis de Tarragona, tenint clar que l’èxit de la ciutat organitzadora era també l’èxit de Catalunya, d’Espanya i de la Unió Europea. Els fons de la Diputació, de la Generalitat, de l’Estat, i de la Unió Europea (no sé si em deixo alguna institució), ens han ajudat a portar endavant una idea engrescadora per a la nostra ciutat.

Estic convençut que aquesta genteta no van anar a les cerimònies d’inauguració i de clausura, ni van assistir a activitats esportives, que tenien de tota mena per escollir. No! Només volien criticar i deixar malament als organitzadors, a la ciutat en definitiva. Aquest era el seu argument.

Si haguéssim anat tots a una, com era d’esperar amb ciutadans mentalment sans, tots hauríem ajudat a portar més gent als diferents esdeveniments, i als locals o als espais on aquests es desenvolupaven, però no els interessava, no entrava en els seus caps.

tracking