Acabo d’adonar-me que el Pedro Sánchez i jo tenim moltes coses en comú. Ara ho veureu. Tot i no ser president del Govern (tot arribarà) us informo solemnement que em proposo canviar la constitució. Concretament la meva. És tracta d’una reforma que ja fa quaranta anys que havia d’haver fet perquè he quedat desfasat. Ara el que es porta és una figura de metrosexual amb barbeta hipster. Deixar-me la barba no m’ha costat gaire, però el règim se m’està ennuegant una mica. Està clar que qui haurà de donar el vistiplau final serà la càmera, concretament una Canon que vaig comprar al Wallapop a una noia alemanya. Li vaig posar els diners a la mà i ella em va donar la càmera amb l’altra, mentre deia simpàticament: «No sé si cabràs a les fotos». L’endemà vaig anar a l’Audiència de Tarragona i un magistrat molt amable em va dir que havia de fer esport. Quan has de canviar la constitució, tothom t’ho va dient, però compte de no dir alguna cosa d’ells! Comencen amb una frase tímida i hipòcrita: «T’has engreixat una mica, no?» mentre el seu cervell pensa «és una estàtua de Botero». Però no pots contestar-li: «doncs tu vas néixer guenyo, i per això no hi ha dieta que valgui».
Però en el que més m’assemblo a Pedro Sánchez és en el màster i en què no entén de política. Com jo. Ja sabeu que jo hagués venut als xinesos el Valle de los Caidos i que facin el que vulguin amb ell. Home, ja que són tant de fer parcs temàtics, podrien fer un Rio de Janeiro, perquè la muntanya i el Crist ja el tenen. En fi, respecte a la constitució, jo no tinc problema perquè territorialment tot jo sóc Moisès, excepte una petita república que és de la dona.