Any 118 d.C. Un grup d’arquitectes romans dirigits per Sant Iacus Calatravus parlava amb el constructor Florentinus Perus sobre el que costaria construir un petit Coliseu a Tarraco. Florentinus va colar en el pressupost una autopista entre El Mèdol i la Domus Imperial Tarraco.
Això facilitaria que els carros transportessin amb rapidesa les pedres, perquè la Via Augusta patia molts embussos de quadrigues. La culpa la tenia el Lux Circulatio d’Altafullus. Adriano va accedir encantat perquè seria una via perfecta per anar i venir del Fòrum Provincial a la seva vila d’estiueig d’Els Munts. Això sí, amb la condició que al cap de 30 anys els carros no haguessin de pagar tribut. Constructor i arquitecte van decidir «estalviar-se» alguns sestercis i comprar el formigó romà en un basar fenici del poblat de les Gavarres. Era molt més barat que portar-lo des de Roma. Així va ser com es va construir l’amfiteatre.
Tots van quedar d’acord que no es celebressin naumàquies perquè el formigó fenici faria aigües . Calatravus ja va avisar: «Amb els anys podrien sortir esquerdes». Però ningú li va fer cas. La inauguració va ser d’allò més sonada: els diaris Magis Tarraco i Diurna Hispanica titulaven a cinc columnes amb un cert aire crític «Tarraco té un Coliseum de fireta» (els periodistes ja eren una mica cabronets). Dos mil anys després, Sánchez Real ja va sospitar alguna cosa en trobar entre les pedres la inscripció «ofelta plecio olmigon».
La història dels Comitès de Defensa de Front Popular de Judea aixecant barreres ja l’explicaré un altre dia.