Competir així és el camí

Pablo Alfaro, el nou entrenador del Nàstic, va ser clar a l’hora de donar significat al punt aconseguit contra el líder. «Aquest és el camí», va apuntar l’aragonès. En quatre sessions amb el tècnic, l'equip va mostrar una cara completament renovada. Es va pressionar, es van lluitar els duels amb agressivitat i es van vèncer i es va dominar a tot un Sabadell. L'única cosa millorable va ser l'encert per superar a Diego Fuoli. Amb tot, Alfaro també va deixar clar que té els peus a terra i va apuntar que «em quedo amb satisfacció controlada, perquè no serveix de res fer-lo només un dia. És un primer passet».

Va ser un punt agredolç, un punt d'esperança, perquè tampoc queda molta lliga i la necessitat apressa. El punt contra el líder –i mereixent sumar més– va ser més important a nivell de sensacions que a la classificació. Resten deu jornades de competició i el Nàstic necessita sumar de tres en tres per assegurar la permanència. De moment, ha sortit del descens per la derrota del Real Murcia, però a un punt del descens. Això sí, competint com es va fer contra el Sabadell, la salvació està garantida. Però s'ha de mantenir el ritme.

El Nàstic va jugar el seu millor partit al Nou Estadi després d'aquell fatídic 2-0 contra el Cartagena. Els jugadors van mossegar sense pilota, van ser ordenats amb la pilota i van treballar durant tot el partit. Alguns, com Sanz, es van deixar la pell, literalment, perquè va acabar el duel amb el cap embenat. El seu esforç va ser recompensat, tot i que el resultat no va ser la victòria. El Nou Estadi és magnànim. Fa unes setmanes va castigar els seus xiulant-los i, divendres, els va ovacionar. Alfaro en va ser conscient i va destacar que «hi havia moments que semblava que jugàvem amb més jugadors per l'escalf de l'afició».

Han sigut només quatre entrenaments, però Pablo Alfaro ha donat amb la tecla adequada per aixecar un mort. Fa unes setmanes, el Nàstic era una ànima en pena sobre la gespa. Fluix al darrere, concedint al màxim als rivals i, després, incapaç d'aixecar-se per revertir la situació. Alfaro ho va canviar: «Els vaig mirar a la cara i els vaig dir la realitat, que feia 5 o 6 mesos eren millors». A més, va destacar que «això és un passet, però saben que ho poden fer. Els he dit en acabar el partit que no diguin que no poden, perquè ja ho han demostrat».

Més enllà del caràcter mostrat sobre la gespa, Pablo Alfaro també va introduir canvis més visibles a l'onze inicial. Mángel Prendes va jugar de central amb Enric Pujol. Jaume Jardí va tornar al centre del trident i va tenir llibertat de moviment total per crear jugades mentre que les bandes eren per Juanda Fuentes i Pau Martínez, ambdós a cama canviada. A més, també van millorar els habituals, perquè Óscar Sanz va jugar un dels seus millors partits del curs. Ja ho va avisar, amb entrenador nou, tots els jugadors pugen al carro.

Sensacions

Aquesta temporada les sensacions ho han sigut tot. Primer, perquè amb Luis César es puntuava més que convencia sobre la gespa, amb Parralo, aquestes van arribar a ser insostenibles, amb un Nàstic cadàver que va caure del cel a l'infern. El camí de Pablo Alfaro comença amb bones sensacions, però sense victòria. Ara, la tasca del tècnic és allargar les bones sensacions a la pròxima jornada. Perquè el Nàstic ja ha demostrat que pot jugar bé un partit. Ho va fer contra el Cartagena i també contra l'Atlético Madrileño, però, llavors, les bones sensacions es van esfumar ben aviat.

Ara, el Nàstic ha demostrat té arguments, ara cal continuar prement l'accelerador perquè queden deu jornades i no hi ha marge d'error. Pablo Alfaro no té aquest privilegi.